Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Eric Assou és un autor francès d’origen tunisià amb una llarga trajectòria i molts èxits teatrals, entre els quals aquest Nos femmes que ha arribat aquests dies al Condal, teatre que amb alguns alts i baixos manté una programació comercial però interessant i de qualitat. En aquesta obra tres amics de molts anys es retroben a casa d’un d’ells per tal de xerrar, sopar i jugar a cartes. Un d’ells s’endarrereix, arriba finalment trasbalsat i els confessa que en un rampell inexplicable ha mort la seva dona, amb qui tenia una relació conflictiva. Malgrat aquest dramàtic punt de partida l’obra és una tragicomèdia amb trets d’humor, alguns dels quals una mica excessius.
La tensa situació provoca retrets antics i fa aflorar sentiments silenciats fins aleshores. A les dones dels protagonistes no les veiem però n’arribem a saber moltes coses a través dels comentaris, sovint poc amables, dels homes, tot i que ells mateixos han d’admetre que les culpes de les males relacions personals van molt repartides. L’obra no seria el mateix sense el tercet protagonista (Antonio Hortelano, Gabino Diego i Antonio Garrido), per damunt del qual plana un molt bon treball de direcció de Gabriel Olivares. Els diàlegs són àgils i brillants, els actors s’expressen amb claredat i una bona dicció, cosa, per desgràcia, no gaire freqüent en els nostres temps. No es pot deixar de destacar la interpretació d’Antonio Garrido i pot ser que ajudi el fet de què el seu personatge és el que té més matisos, que són molt ben aprofitats per part d’un actor que ha evidenciat sovint en la televisió la seva capacitat camaleònica. L’actor ofereix un immens repertori de silencis, discursos, gestualitat, murmuris i mímica que li fan robar gairebé totes les escenes.
Gabino Diego té un paper més neutre, aparentment més racional i pla, tot i que en alguns moments, quan els esdeveniments es precipiten i planen les sospites, té ocasió de mostrar la seva diversitat de registres. Antonio Hortelano fa un paper difícil, és l’únic que no està tota l’estona a dalt de l’escenari i tot i que d’entrada resulti poc simpàtic, mostrarà així mateix un inesperat gir humà i amarat de tendresa. L’obra fa riure i somriure però toca molts temes actuals i de sempre: els límits de l’amistat, la violència imprevista, les relacions de parella, les relacions amb els fills quan aquests creixen i volen prendre les pròpies decisions. L’obra dura una hora i mitja aproximadament, un espai de temps adient a la història i que arriba a fer-se curt a causa de la grapa dels actors que fan que no decaigui ni un moment l’atenció del públic. Al capdavall les relacions de parella són complicades però la solitud tampoc no és desitjable i un final amable, vagament conciliador, sembla fer evident com allò de ni contingo ni sin ti té plena vigència.
___________
Nuestras mujeres / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Text d’Eric Assous / Direcció de Gabriel Olivares / 90 minuts / Fins el 22 de maig / 28 euros / www.teatrecondal.cat
