-
‘Niebla en Tánger’, finalista del Premi Planeta, és l’aventura d’una dona que viatja al Marroc per trobar el seu misteriós amant d’una nit.
-
L'escriptor publica ‘Robinson’, l’aventura d’un home solitari i desencantat que decideix instal·lar-se a casa dels seus veïns quan aquests marxen fora.
-
Rosa Gómez. Barcelona La protagonista d’aquesta obra, Elisabeth, és una dona madura, que passa de la seixantena, a la qual la vida no li ofereix massa sorpreses. La seva mare ha mort fa poc, té una parella des de fa mitja vida, una feina estable, de la que es jubilarà en poc temps… Tota la seva vida està marcada i ben quadrada. Un dia, però, decideix fer una festa de primavera, sense cap raó, i convidar els seus amics i coneguts, entre els quals tenim els seus veïns del pis de dalt, Jean-Lino i Lydie. Hi ha una.
-
‘La ciutat cansada’ de Maria Cabrera (Premi Carles Riba) és un poemari que es pot llegir com exploració del buit i la pèrdua.
-
El poeta Carles Rebassa s’estrena en la narrativa amb la novel·la ‘Eren ells’, premiada per partida doble.
-
A 'El teu cos és ara una illa', Paola Predicatori retrata la fugida d'un noi que vol deixar la seva vida gris i trobar el seu lloc al món.
-
‘La mare’ està protagonitzada per una dona en crisi després que el seu fill adult hagi marxat de casa per fer la seva vida.
-
Presenten ‘Macadamia Nut Brittle’ i ‘Still Life’, dos espectacles que expliquen les dificultats de les persones en el món present.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Huis clos és una peça teatral, en un acte i cinc escenes, escrita per Jean-Paul Sartre el 1943 i estrenada a París el maig de 1944, al théâtre du Vieux-Colombier. És, sens dubte l’obra més emblemàtica del teatre de Sartre, un text de contingut altament simbòlic dins el corrent de l’existencialisme francès, i on apareix la tan cèlebre frase «L’enfer c’est les autres». Una frase que, per cert, Sartre va sostenir sempre que s’havia malinterpretat, i que el que ell pretenia dir era que «els altres són en el fons el que hi.
‘Niebla en Tánger’, finalista del Premi Planeta, és l’aventura d’una dona que viatja al Marroc per trobar el seu misteriós amant d’una nit.
L'escriptor publica ‘Robinson’, l’aventura d’un home solitari i desencantat que decideix instal·lar-se a casa dels seus veïns quan aquests marxen fora.
Rosa Gómez. Barcelona La protagonista d’aquesta obra, Elisabeth, és una dona madura, que passa de la seixantena, a la qual la vida no li ofereix massa sorpreses. La seva mare ha mort fa poc, té una parella des de fa mitja vida, una feina estable, de la que es jubilarà en poc temps… Tota la seva vida està marcada i ben quadrada. Un dia, però, decideix fer una festa de primavera, sense cap raó, i convidar els seus amics i coneguts, entre els quals tenim els seus veïns del pis de dalt, Jean-Lino i Lydie. Hi ha una.
‘La ciutat cansada’ de Maria Cabrera (Premi Carles Riba) és un poemari que es pot llegir com exploració del buit i la pèrdua.
El poeta Carles Rebassa s’estrena en la narrativa amb la novel·la ‘Eren ells’, premiada per partida doble.
A 'El teu cos és ara una illa', Paola Predicatori retrata la fugida d'un noi que vol deixar la seva vida gris i trobar el seu lloc al món.
‘La mare’ està protagonitzada per una dona en crisi després que el seu fill adult hagi marxat de casa per fer la seva vida.
Presenten ‘Macadamia Nut Brittle’ i ‘Still Life’, dos espectacles que expliquen les dificultats de les persones en el món present.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Huis clos és una peça teatral, en un acte i cinc escenes, escrita per Jean-Paul Sartre el 1943 i estrenada a París el maig de 1944, al théâtre du Vieux-Colombier. És, sens dubte l’obra més emblemàtica del teatre de Sartre, un text de contingut altament simbòlic dins el corrent de l’existencialisme francès, i on apareix la tan cèlebre frase «L’enfer c’est les autres». Una frase que, per cert, Sartre va sostenir sempre que s’havia malinterpretat, i que el que ell pretenia dir era que «els altres són en el fons el que hi.