Supervivència i venjança al salvatge Oest americà

Leonardo DiCaprio protagonitza ‘El renacido’, la pel·lícula del mexicà Alejandro González Iñárritu
Leonardo DiCaprio es posa en la pell de l'explorador i caçador Hugh Glass

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Diuen que El renacido (“The Revenant”), la pel·lícula dirigida per Alejandro González Iñárritu i protagonitzada per Leonardo DiCaprio, és la clara favorita per als Premis Oscar, sobretot després d’haver-se imposat com una de les grans triomfadores dels Globus d’Or. Fa un any, el mexicà ja va emportar-se l’estatueta de millor director per Birdman, film que també va aconseguir el reconeixement al millor guió original, millor pel·lícula i millor fotografia. DiCaprio, en canvi, espera aconseguir en la seva cinquena nominació el premi que se li va resistir amb ¿A quién ama Gilbert Grape? (1993), El aviador (2004), Diamante de sangre (2006) i El lobo de Wall Street (2013).

El renacido ens trasllada al salvatge Oest americà de 1823, en el que l’explorador i caçador Hugh Glass (DiCaprio) està immers en una expedició que vol aconseguir pells per fer negoci. El viatge, però, es trunca quan són atacats per una tribu nativa, fet que provoca diverses baixes i que el grup hagi d’abandonar la seva embarcació i continuar la ruta a peu. En aquesta incursió pel bosc, Glass és greument ferit per un ós i, poc després, donades les dificultats de traslladar-lo en el seu estat, abandonat a la seva sort. A Glass el donen per mort, però sobreviu, i al despertar, descobreix el que John Fitzgerald (Tom Hardy), un company d’expedició, ha fet mentre ha estat impedit. És en aquest moment quan comença la seva lluita desesperada per mantenir-se viu i poder venjar-se així d‘aquell home.

González Iñárritu mai havia estat tant a prop de Quentin Tarantino com amb aquesta pel·lícula. El renacido podria ser una mena de Kill Bill, però en una altra època i en un altre indret. Les dues són històries de supervivència i venjança i en els dos casos la violència és explícita. El director mexicà s’estalvia els exagerats rius de sang de Tarantino (que són ja marca de la casa), però no escatima en escenes brutals en les quals hi ha fletxes que travessen goles, ganivets que tallen dits o es claven en el cos i urpes que penetren la pell humana. De fet, un parell d’aquestes escenes violentes són d’aquelles que costa treure’s del cap: impressionant l’atac de l’ós a Glass i esgarrifosa l’escena final que, és clar, no desvelarem aquí.

Amb aquesta violència, el director (que també ha fet el guió a partir de la novel·la de Michael Punke) volia mostrar el salvatgisme de l’Oest americà. Per aconseguir aquesta sensació de paisatge hostil, el rodatge va tenir lloc en zones glacials i semi verges de Canadà i Argentina. DiCaprio va voler protagonitzar ell mateix algunes escenes i prescindir així del doblatge d’especialistes per apropar-se al màxim al patiment d’un personatge que va existir en la realitat, tot i que el relat de González Iñárritu hi afegeix fantasia. El 1971, Richard C. Sarafian ja va rodar El hombre de una tierra salvaje (“Man in the Wilderness”) explicant la història de Hugh Glass, encara que la pel·lícula ha passat molt desapercebuda en la història del cinema.

El gran handicap d’aquesta pel·lícula és que argumentalment és una mica feble. González Iñárritu ens fa una llarga introducció per situar-nos en aquell salvatge Oest que volia reflectir. Ens mostra una primera escena violenta, l’atac de la tribu nativa, però, en realitat, la pel·lícula comença a agafar musculatura quan l’ós tracta Glass com si fos un ninot de drap i fins que no és abandonat, no comença aquest periple de venjança que acaba fent-se massa llarg. El renacido dura dues hores i mitja i és un d’aquells clars exemples en què una pel·lícula es podria haver resolt amb quaranta minuts menys. El que resulta interessant no és tant saber quin serà el desenllaç, perquè no hi pot haver cap altre final després de dues hores i mitja de pel·lícula, sinó el retrat que fa el director del salvatgisme, dels instints de l’ésser humà en situacions extremes. Això ho aconsegueix sumant escenes de brutalitat, fent un ús molt efectiu de la càmera (agafant sempre els angles més dramàtics) i aprofitant la bona tasca de DiCaprio amb els primers plànols que calguin.

No hi ha cap dubte de què el salvatgisme està ben retratat, però no em sembla suficient com per justificar més de dues hores i mitja de pel·lícula, perquè en alguns moments es fa una mica feixuga. És fàcil pensar que com més llarg sigui el metratge, més llarga és l’agonia i la lluita del protagonista, però si argumentalment no s’hi introdueixen grans variants, l’efectisme de les escenes, tan ben resoltes, pot anar perdent pes a mesura que avança el relat. De fet, DiCaprio, per molt bona feina que faci (i la fa), no té un paper que comporti les dificultats que sí comportava El lobo de Wall Street o El aviador, per citar alguns exemples. Hugh Glass és un personatge intens, pateix adversitats de tota mena, però això no suposa gaires canvis de registre per a l’actor, no permet demostrar les capacitats de DiCaprio més enllà de saber posar cares d’un dolor insuportable i adaptar la veu a aquest patiment. A El lobo de Wall Street, DiCaprio va portar el seu cos als límits físics d’una manera més clara que aquí i a El aviador tenia un personatge maniàtic, hipocondríac, un home que passava de l’èxit al fracàs en un no-res i que, per tant, exigia molt d’ell. Insisteixo: DiCaprio ho fa molt bé i el personatge és atractiu, però la pel·lícula, el relat, no ofereix les possibilitats de lluïment que podria haver ofert.

Està clar que el mexicà González Iñárritu, director de pel·lícules com Babel, 21 gramos i Birdman, s’està consolidant a Hollywood, com també ho fa el seu compatriota Alfonso Cuarón (Gravity), i que DiCaprio segueix creixent com actor. És indiscutible l’espectacularitat d’El renacido i l’eficàcia a l’hora de mostrar el salvatgisme i reduir l’ésser humà als seus instints, però la història acusa una manca de riquesa argumental i un excés de metratge.

Categories
CINEDrama
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES