Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El hombre que amó a Eve Paradise, d’Edmundo Díaz Conde, va guanyar el darrer premi Ateneo de Sevilla. És tracta d’una novel·la negra i històrica a la vegada ja que ens trasllada al mític Chicago dels anys 20 del segle passat, amb els seus gàngsters, els seus vicis i violències, la Llei Seca i el món del cinema mut i les seves dives, moltes de les quals s’eclipsarien amb l’arribada del sonor pel fet que la seva veu no era adient al nou format. La novel·la barreja personatges reals i imaginaris. La protagonista, que dóna títol al llibre, és una actriu que comença a fer-se gran tot i que conserva el seu atractiu, i que s’enfronta a moltes adversitats, entre les quals un passat complicat i un futur fràgil. L’actriu té arrels espanyoles, andaluses, com alguns dels altres personatges principals. I una desesperançada afició eròtica pels homes joves, però resulta que el seus amants, molt diversos en la procedència i les característiques, més enllà de l’edat, moren de forma violenta després d’haver tingut relacions amb ella.
La narració fa salts en el temps, va insinuant misteris i desvetllant neguits amb una tècnica habitual en el gènere. Aquesta dona fascinant concentra en la seva persona els interessos de molts personatges extraordinaris, la seva mare, el seu germanastre, algú que la va conèixer en el passat lligat al món de la màgia i la hipnosi, una activitat que en aquella època constituïa un espectacle d’èxit. Hi trobem un detectiu turmentat per un antic error i d’altres secundaris lligats al món de la llei però també al món marginal de la delinqüència els quals arrodoneixen l’escenari en el que es desenvolupa la novel·la
Més enllà de l’argument central la novel·la ens informa sobre aspectes poc coneguts de la història d’aquells anys com ara l’emigració d’espanyols als Estats Units passant per Hawai, durant els primers anys del segle XX, o l’existència d’un assassí americà en sèrie que va ser tant o més famós que Jack l’Esbudellador. Escrita en un llenguatge àgil, amb força diàlegs, amarada de romanticisme, El hombre que amó a Eve Paradise (Algaida) és un bon llibre per als amants de la novel·la negra, compleix amb totes les convencions del gènere però va una mica més enllà i ens ofereix un retrat interessant d’una època i un país. El conjunt, notable, fa oblidar algunes concessions una mica tòpiques, com ara les referents al passat de la protagonista i la inevitable amnèsia que, de retruc, té a veure amb els assassinats. Una novel·la que no desmereix gens en el conjunt, de vegades una mica excessiu, que el gènere ens ofereix en l’actualitat i en el qual trobem autors de moltes geografies diferents.
