‘Quien a hierro mata’, quan arriba el moment de venjar-se

Paco Plaza dirigeix aquest thriller amb Luis Tosar fent d'un infermer que passa comptes amb un narcotraficant

Manel Haro / @manelhc


Reconec que em feia certa mandra anar a veure la pel·lícula Quien a hierro mata, dirigida per Paco Plaza, un dels directors de la saga de terror REC. Suposo que no em venia gaire de gust perquè la seves darreres pel·lícules no m’havien dit res, però tot i així, alguna cosa em va animar a entrar al Renoir Floridablanca a veure-la, i això que les crítiques, en general, no han estat gaire entusiastes. Quien a hierro mata explica la història d’un infermer d’un centre geriàtric de Galícia que ha d’atendre un dels grans narcotraficants de la regió, qui acaba de sortir de la presó, ja gran i amb problemes de salut. Ràpidament es veu que aquest infermer, que interpreta Luis Tosar, té algun deute pendent amb Antonio Padín (Xan Cejudo) i ara tindrà la possibilitat de resoldre’l.

La pel·lícula compta amb un guió (de Juan Galiñanes i Jorge Guerricaechevarría) d’aquells recargolats, una mena de thriller psicològic on totes les peces encaixen de forma mil·limètrica. De fet, en alguns moments, fins i tot de manera una mica forçada. Algunes crítiques han assenyalat que es nota massa que el director ha volgut impactar en tot moment, i segurament és així, però no hi veig cap problema en això, hi ha pel·lícules per a tots els gustos i aquesta vol sorprendre a l’espectador, sobretot al final. Diria que és d’aquells films que si t’atures a analitzar cada detall, és fàcil desmuntar-la, però, ja em perdonareu, de tant en tant ve de gust anar al cinema sense la llibreta i el llapis.

Luis Tosar fa un paper que ja ens sona: al principi és un home respectable, un futur pare de família de qui ningú pot dir res de dolent, però quan se li creua aquest narcotraficant, apareix l’altra cara del personatge, que ens recorda, per exemple, al protagonista de Mientras duermes (que feia el mateix Tosar). El que fa Tosar és una bona feina, però això ja no ens sorprèn, ell és un bon actor; en canvi, he de destacar la magnífica interpretació de Xan Cejudo, que es posa en la pell d’aquest malvat sense escrúpols, cap d’una família de narcotraficants, qui està afectat per una paràlisi que el va devorant poc a poc. Fent recerca per la xarxa sobre aquest actor, he vist que va morir el setembre de 2018, una llàstima perquè som molts els espectadors que el descobrim tot just ara, amb Quien a hierro mata.

En línies generals, aquesta és la clàssica pel·lícula efectista, comercial, que la crítica se la carrega per sistema, però que acostuma a agradar força al gran públic. Com suggeria abans, segurament amb un segon visionat, és més fàcil veure-li les costures a la trama, però la sensació amb la qual vaig sortir del cinema va ser molt bona. Em va entretenir molt i la veritat és que no m’esperava el desenllaç, que és el gran as sota la màniga de Paco Plaza. Poca cosa més puc dir, crec que val la pena anar a veure-la, ara que encara està a la cartellera, i gaudir-la sense complexos.

Categories
CINEThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES