Eduardo Suárez Fernández-Miranda
A l’igual que la seva heroïna, la novel·la de Thomas Hardy (1840-1928) Tess de los d’Urberville va tenir una vida molt agitada. Després de ser rebutjada el 1889 per les revistes Murray ‘s i Macmillan s, per anar contra la moral i els bons costums, com es diria avui dia, Hardy va decidir eliminar els capítols més escabrosos i publicar-la per lliuraments al diari The Graphic; al segle XIX era costum publicar per lliuraments, en diaris, el que més tard seria editat en forma de llibre; així ho van fer en la seva època Charles Dickens o Wilkie Collins.
El 1891, finalment, va aparèixer la versió completa en tres volums a l’editorial londinenca Osgood, McIlvane & Co. A propòsit d’aquesta edició Thomas Hardy va assenyalar el següent: «Afegeixo únicament que el relat es presenta amb la major sinceritat, com un intent de donar forma artística a una seqüència de coses veritables. Sobre les opinions i sentiments que s’expressen en la novel·la, em limito a recordar el lector susceptible, que no tolera que es digui el que avui dia tothom pensa i sent, una famosa frase de sant Jeroni: “Si la veritat ofèn, més val llançar l’ofensa que ocultar la veritat”.»
La novel·la parteix d’una curiosa anècdota. El pare Tringham, de Stagfoot Lane, aficionat a les antiguitats descobreix, casualment, que el seu veí John Durbeyfield és parent directe de l’antiga i il·lustre família dels d’Urberville, descendents de Sir Paguen d’Urberville, el famós cavaller que va venir de Normandia amb Guillem el Conqueridor. Aquest inesperat esdeveniment farà que la seva filla Tess, a instàncies del seu pare, busqui protecció en una rica família amb la qual sembla estar emparentada. Aquest serà el començament de les desventures que conduiran al tràgic final de Tess dels d’Urberville.
Hi ha en les obres de Thomas Hardy un element present en les seves novel·les més representatives -també en el cas de Jude l’Obscur, publicada el 1895 (fa alguns anys Edicions 62 la va publicar amb traducció i un aclaridor pròleg de Quim Monzó, i en castellà hi ha una edició a Alba amb traducció de Francisco Torres Oliver)- i és aquest destí tràgic que tenalla als seus personatges, i que els impedeix assolir la felicitat. Publicada per Alba en la seva col·lecció Clásica Maior (amb traducció de Catalina Martínez Muñoz), «Tess és sense cap dubte una de les heroïnes més memorables de la literatura victoriana, precisament perquè qüestiona i rebat, amb el seu atzarós destí, la moral de la seva època», com recorda la pròpia editorial.
El realitzador polonès de cinema Roman Polanski, gran admirador de l’obra de Thomas Hardy, del seu fatalisme i sentit de la tragèdia, va dirigir el 1979 l’adaptació de Tess de los d’Urberville. Va suposar un llarg i complex projecte que va donar lloc, segurament, a la més fidel adaptació d’una novel·la de Thomas Hardy. En la pel·lícula destaca la interpretació d’una jove Nastassja Kinski en el paper de Tess.
Fa molt de temps un crític va escriure: «Cal contemplar, i si així pot dir-se, respirar una a una les heroïnes de Thomas Hardy. Llavors es rep una impressió única; la que l’autor sens dubte ha volgut deixar-nos: la pietat de les misèries a les quals ens arrosseguen els jocs de cor, empesos per aquest dèspota estrafolari i cruel que és l’amor. Perquè és aquest el que representa en aquest autor la ironia de la vida, la fatalitat; és ell el que estableix la lluita, en aquest duel dels sexes oposats, entre el cor de l’home i el cor de la dona, nascuts per patir segons la llei dels seus respectius tràgics destins.»
