Les morts persegueixen la família d’Orestes. Després d’haver perdut una germana, Ifigènia, perquè el seu pare, Agamèmnon, la va haver de sacrificar per designi dels déus i així poder arribar a Troia i guanyar la guerra, ara Clitemnestra, la mare, ha assassinat Agamèmnon, perquè ella té un amant i no li va bé que el seu marit hagi tornat viu de la guerra. Sorprèn l’actitud de Clitemnestra, atès que a la tragèdia Ifigènia a Àulida va actuar amb extrema honorabilitat i seny, molt més que Agamèmnon, defensant la vida de la seva filla.
Ara, en canvi, ha esdevingut una assassina per una qüestió tan terrenal com els seus embolics amb un altre home. Agamèmnon sobreviu a Troia, però no al caprici de la seva dona. Orestes, el fill de tots dos, decideix -també per designi diví- venjar la mort del seu pare i matar Clitemnestra. No ho farà sol, l’ajuda la seva germana Electra. El poble d’Argos, indignat per aquest crim, es reuneix per debatre si Orestes i Electra han de ser executats.
Mentre els dos germans esperen la sentència apareix Menelau, que ha tornat més tard de la guerra, perquè havia de recuperar la seva esposa Helena (germana de Clitemnestra), que en una altra tragèdia d’Eurípides (Helena), esperava fidel al seu marit lluny de Troia i no enllitada amb Paris. Orestes prega a Menelau, rei d’Esparta, que intercedeixi per ell i per la seva germana, atès que Agamèmnon, el pare, va fer molts sacrificis personals perquè Menelau guanyés la guerra i recuperés la seva dona.
Eurípides.
Però Menelau no demostra valentia quan el pare humà de Clitemnestra i d’Helena, Tindàreu, exigeix la mort del seu net Orestes. Aquest, decebut amb el seu tiet, decideix venjar-se, així que ordeix un pla, amb la seva germana Electra, per matar Helena, odiada pel mateix poble d’Argos que vol condemnar-los a ells. Si els joves tenen una mínima oportunitat d’evitar morir, ho faran; i, si no, moriran matant.
A les diverses tragèdies d’Eurípides que he llegit, els homes són, en general, impulsius i covards, mentre que les dones són assenyades i, en alguns casos, calculadores. L’actitud d’Orestes no és gaire diferent de la del seu pare Agamèmnon. La paradoxa és que, d’una banda, a les obres d’Eurípides veiem que els personatges masculins fan comentaris clarament masclistes, però, de l’altra, els personatges femenins mostren molt empoderament.
No és contradictori, en realitat, si Eurípides afirma que els homes cauen fàcilment en els paranys de les dones és perquè elles, en les diverses tragèdies, demostren tenir més cap i més visió. Orestes no és de les obres més conegudes de l’autor grec, però penso que és interessant llegir-la, perquè amplia el focus d’alguns episodis molt coneguts com la guerra de Troia o d’alguns personatges, com Helena, per qui intueixo que Eurípides tenia certa simpatia.
Gràcies a les tragèdies d’Eurípides podem construir una petita biografia de personatges fonamentals de la mitologia grega com Helena, Agamèmnon o Èdip. Com si tot plegat fos una sèrie de televisió i cada tragèdia un capítol nou. La cultura grega no té un únic relat, n’hi ha molts segons els autors que llegim i a Eurípides sempre hi ha molts fils per estirar. Orestes es pot trobar al tercer volum de les tragèdies de l’autor que va publicar Cátedra, amb traducció al castellà de Juan Miguel Labiano, i al volum vuitè de les publicades per la col·lecció Bernat Metge en català amb traducció de Maria Rosa Llabrés.
