LaBreu Edicions

  • Els dos remordiments de Claude Monet

    Les passions de Claude Monet

    A 'Els dos remordiments de Claude Monet' Michel Bernard fa un retrat íntim del pintor introduint-se en l’esperit de l’època .
  • Dolorosa espera

    'El dolor' és el diari que va escriure Marguerite Duras mentre esperava saber si el seu marit havia sobreviscut als camps de concentració.
  • zona zero nuria busquet

    Col·lapses vitals i monumentals

    A 'Zona zero', de Núria Busquet, una dona ha de superar la ruptura del seu matrimoni i l'atemptat de les Torres Bessones on treballava.
  • Paraules d’Antònia Vicens que tornen a aixecar el vol

    Tres editorials recuperen l'obra de l'escriptora mallorquina, qui s'ha trobat amb els seus lectors a la Setmana del Llibre en Català.
  • María Belmonte i Susanna Rafart

    Nòmades d’una Mediterrània plena de mites i de literatura

    María Belmonte i Susanna Rafart repassen al Festival Mot els paisatges mítics i literaris que han estimulat grans viatges i grans històries.
  • La sordidesa de l’antiga URSS

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco LaBreu ha tingut la bona idea d’acostar-nos a l’obra de Sergei Dovlàtov, un autor rus contemporani que va morir encara relativament jove, l’any 1990, amb quaranta-nou anys. I per fer-ho ha comptat amb les excel·lents traduccions de Miquel Cabal. L’escriptor té un estil personal, els llibres que li coneixem fins ara són relativament breus, cosa que fa que ens hi acostem sense prevenció, aquesta prevenció que desvetllen avui, d’entrada, els volums molt gruixuts. També el seu estil és concís, de frases breus, iròniques i contundents, aptes per tenir vida pròpia fins i tot.
  • El dia que va morir david bowie Sebastia Portell def

    Una novel·la que es folla les idees

    A ‘El dia que va morir David Bowie’, de Sebastià Portell, un protagonista que s’autodestrueix mira d’acceptar qui és.
  • Sebastià Portell: “Som una societat i una generació abocades a la frivolitat”

    L’autor publica ‘El dia que va morir David Bowie’, una novel·la collage protagonitzada per un jove abocat a l’autodestrucció.
  • Laia Martínez i Lopez

    Parir o engolir: la poesia de Laia Martinez i Lopez

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar La literatura catalana, potser com la majoria de literatures del món, compta amb massa personatges i massa poques personalitats. Són clamorosament excessius els llibres de presentadors, col·laboradors o vedets mediàtiques que encapçalen les llistes dels més venuts —terme, per altra banda, tan encertat: els més venuts!— i més promocionats per mitjans privats i públics. Passa, emperò, que de vegades surten bolets enmig d’aquesta terra tan mancada de pluja, la flor que no fa estiu però que hem de celebrar com l’adveniment d’una probable primavera. Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984) n’és un bon.