Els crims que van posar Nova York contra les cordes

Stephan Talty explica la lluita del policia Joe Petrosino contra l'organització criminal 'Mano Negra' de principis del segle XX
mano negra

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


La Mano Negra (Península) no és una novel·la, encara que en algunes referències se l’adscrigui a aquest gènere. És un llibre d’història, una biografia però molt més que això, escrit amb grapa, que sacseja i commou més que no pas si fos ficció, i ens enfronta amb fets i personatges que semblen sortits d’una pel·lícula de cinema negre d’època.  Ens situa a la ciutat de Nota York a principis del segle XX, una ciutat problemàtica, amb grans diferències socials, immigració, marginalitat i delinqüència. La immigració italiana es trobava menystinguda, com sol passar, pels que havien arribat abans, com ara els irlandesos.

Talty, que ja va escriure una biografia extraordinària sobre l’espia Garbo, Joan Pujol, ens acosta ara a la figura de Joe Petrosino, un italià coratjós, disposat a lluitar contra aquesta Ma Negra, una organització mafiosa i criminal que extorsionava i assassinava sense pietat. En molts casos segrestava criatures, infants petits que desapareixien sense deixar rastre. En alguna ocasió se’ls va recuperar, en d’altres van aparèixer assassinats. D’un bon nombre, no se’n va saber res més. Les pràctiques de l’organització afectaven gent rica i benestant però també persones humils les quals, amb un gran esforç, intentaven millorar la seva situació després d’haver abandonat casa seva per cercar esperança al Nou Continent. La policia, que disposava d’efectius insuficients, era molt selectiva a l’hora d’investigar, s’actuava de forma molt diferent si la víctima era de classe alta o si pertanyia al món humil de la immigració italiana.

La vida tenia poc valor, molta gent honrada vivia atemorida, terroritzada. L’organització trobava les persones on fos, era impossible amagar-se i les extorsions no es deturaven, ni tan sols en el cas d’efectuar els pagaments exigits. Amb missatges i dibuixos macabres intensificaven la basarda generalitzada i fins i tot van sorgir imitadors seus. L’autor explica molts casos inquietants, dolorosos, però també anècdotes gairebé inversemblants que freguen l’humor negre. Per combatre els malvats va sorgir un home extraordinari, Joe Petrosino, nascut a la província de Salerno, que va aconseguir treballar a la policia en un lloc de responsabilitat i fer-se respectar, malgrat el seu origen italià. Petrosino era capaç de disfressar-se del que fos per cercar informació i introduir-se en mitjans perillosos, per tal d’investigar. En una ocasió fins i tot es va fer passar pel cantant Caruso, a qui estaven extorsionant.

Era un home baixet, forçut, va arribar a ser el cap de la Brigada Italiana i va aconseguir el respecte i l’admiració fins i tot dels malvats.  No li va ser fàcil, els irlandesos ocupaven els millors llocs en els cossos oficials i rebutjaven els italians. Joe Petrosino no tenia pietat amb els delinqüents però rumbejava una certa cultura, tenia una conversa brillant i li agradava l’òpera, quan estava preocupat interpretava sovint, per concentrar-se, una de les àries de La Traviatta amb el seu violí. Malauradament, l’any 1909 va ser assassinat a Sicília, on va viatjar de forma potser imprudent però valenta, per tal d’aconseguir controlar l’origen de l’organització i escapçar-la. S’havia casat, ja gran, amb una vídua, i tenia una nena petita, aconseguint de forma tardà una vida familiar que sempre havia desitjat i  de la qual va poder gaudir durant poc temps.

La seva mort va generar un gran impacte, es va decretat un dia de dol i se li va erigir un monument a Manhattan. Més enllà de la vida admirable de Petrosino el llibre ens acosta a una ciutat convulsa i violenta, amb grans problemes socials i polítics, corrupció generalitzada, inseguretat i una manca de cohesió entre els diferents grups que la conformen. Petrosino, tot i ser d’origen italià, tenia un fort sentiment de pertinença a la seva nova societat i coses com ara l’assassinat del president McKinley el van trasbalsar.  El llibre es portarà aviat a la pantalla, amb Di Caprio en el paper principal, el de Joe Petrosino.

Aquesta Mà Negra sembla que va copiar el seu nom del d’una organització anarquista andalusa sobre la qual s’han publicat llibres interessants i que, evidentment no té res a veure amb l’americana. De fet encara no se sap si el grup anarquista andalús va existir realment o va ser un invent del govern espanyol per poder reprimir de forma abusiva, cruel i contundent l’anarquisme del camp andalús. Amb el nom de les Aventures de la Mà Negra existeixen també uns llibres juvenils molt divertits, de Hans Jürgen Press, en els quals s’han de resoldre uns enigmes observant les il·lustracions i que, evidentment, tampoc no tenen res a veure amb la terrible Mà Negra amb la qual es va enfrontar Joe Petrosino.

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES