L’escriptora sud-coreana Han Kang es va donar a conèixer amb La vegetariana, novel·la que va esdevenir un petit fenomen global, però que també va rebre crítiques molt oposades. Aquesta diversitat d’opinions, de fet, van esclatar sobretot quan l’autora va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Relata la història de dues germanes que manifesten de diferent manera la ferida d’una vida de desencant i maltractaments.
Una d’elles -la protagonista, de fet- deixa de menjar i desconnecta de la realitat; l’altra, mare d’un fill petit, se sent obligada a tirar endavant. La novel·la està narrada des de tres punts de vista: el de la segona dona, el del seu marit i el del marit de la primera. Aquest joc de mirades permeten entendre que les germanes han patit les conseqüències d’una societat patriarcal i masclista, víctimes d’homes freds i sense empatia que les han considerades poc més que objectes o animals de companyia.
Han Kang.
Ara bé, també entenem que aquests homes són víctimes de les mateixes dinàmiques que ells construeixen. Han Kang vol que siguem molt conscients del que vol transmetre, tot queda en un nivell molt evident, explícit fins i tot. És a dir, més enllà del que diuen les paraules de l’autora sud-coreana, no he robat gaire cosa més. M’hauria agradat, per exemple, no saber del tot què motiva l’autodestrucció de la protagonista, perquè, d’alguna manera, ja s’intueix en la primera part. Però Han Kang s’assegura que seguim el camí correcte amb un excés d’informació.
Això no vol dir que La vegetariana (La Magrana amb traducció al català de Raimon Blancafort i Mihwa Jo i Random House amb traducció al castellà de Sunme Yoon) no m’hagi interessat. La sensació d’estranyesa que projecten les actituds dels personatges, aquest no encaixar en la societat que els acull (o de ser-ne víctimes), tan freqüent en la literatura sud-coreana, m’ha atrapat, però m’han mancat capes de lectura, nivells de profunditat implícits.
Penso, per exemple, en una altra novel·la, també sud-coreana i amb certs punts comuns, que funciona molt millor, Kim Ji-young, nacida en 1982, de Cho Nam-joo. Aquesta escriptora suggereix molt més del que deixa escrit. Així i tot, tinc curiositat per llegir les altres novel·les de Han Kang, segurament arrossegat pel Nobel, per acabar de formar-me una opinió sobre la seva literatura.
