-
La bona feina del director musical, Evelino Pidò, provoca moments d’extrema bellesa.
-
'Bangkok' és una obra tan realista com kafkiana, com la vida mateixa.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La companyia Dara Teatre debuta al Tantarantana amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat, que presenten com una proposta profètica de la gestió 2.0 de la vida actual. Escrita i dirigida per Roc Esquius, iMe ens mostra una societat entotsolada d’individus tancats hermèticament en el seu propi jo, que només es comuniquen virtualment a través de les xarxes socials, però una caiguda inesperada i permanent del servidor els deixa, com diuen en la presentació de l’obra, “sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, Arsènic Art Studio presenta al Teatre Tantarantana el muntatge Souvenir: Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes de Fèlix Pons, amb direcció i interpretació del mateix Pons, acompanyat per l’actriu Paula Màlia. Tal com ens diuen en la introducció, Souvenir es presenta com una mena de “tripartit” teatral. En primer lloc, “tres trames que s’entrellacen: la primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs.
-
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
-
'Distancia siete minutos' és una interessant reflexió a propòsit d'algunes actituds humanes.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Feliçment, i iniciant el cicle “L’orígen de l’oblit. El teatre català durant el primer franquisme”, el TNC recupera Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca. L’obra, escrita per Palau i Fabre el 1958, en el seu exili a París, va ser estrenada el 13 de febrer de 1974 per l’EADAG al Teatre Don Juan de Barcelona, amb una repercussió molt minoritària, i, a excepció d’una recuperació puntual per part de Hermann Bonnin, no s’havia tornat a representar. “Tota tragèdia, baldament el tema.
-
El tenor va demostrar al Liceu estar en plena forma als seus 74 anys.
La bona feina del director musical, Evelino Pidò, provoca moments d’extrema bellesa.
'Bangkok' és una obra tan realista com kafkiana, com la vida mateixa.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La companyia Dara Teatre debuta al Tantarantana amb iMe, una divertida comèdia sobre la virtualitat, que presenten com una proposta profètica de la gestió 2.0 de la vida actual. Escrita i dirigida per Roc Esquius, iMe ens mostra una societat entotsolada d’individus tancats hermèticament en el seu propi jo, que només es comuniquen virtualment a través de les xarxes socials, però una caiguda inesperada i permanent del servidor els deixa, com diuen en la presentació de l’obra, “sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona, Arsènic Art Studio presenta al Teatre Tantarantana el muntatge Souvenir: Solucions al turisme de borratxera políticament incorrectes de Fèlix Pons, amb direcció i interpretació del mateix Pons, acompanyat per l’actriu Paula Màlia. Tal com ens diuen en la introducció, Souvenir es presenta com una mena de “tripartit” teatral. En primer lloc, “tres trames que s’entrellacen: la primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs.
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
'Distancia siete minutos' és una interessant reflexió a propòsit d'algunes actituds humanes.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Feliçment, i iniciant el cicle “L’orígen de l’oblit. El teatre català durant el primer franquisme”, el TNC recupera Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca. L’obra, escrita per Palau i Fabre el 1958, en el seu exili a París, va ser estrenada el 13 de febrer de 1974 per l’EADAG al Teatre Don Juan de Barcelona, amb una repercussió molt minoritària, i, a excepció d’una recuperació puntual per part de Hermann Bonnin, no s’havia tornat a representar. “Tota tragèdia, baldament el tema.
El tenor va demostrar al Liceu estar en plena forma als seus 74 anys.