La sèrie Adolescència comença amb un grup de policies armats entrant en una casa per detenir el sospitós d’un crim. A dintre viu una família -un matrimoni amb un fill i una filla- que sembla d’allò més convencional. La sorpresa per a aquests pares arriba quan el detingut és el fill petit, un adolescent de tretze anys. A hores d’ara, amb tot el que s’ha parlat d’aquesta sèrie de Netflix, sembla impossible no saber el motiu pel qual el detenen. Un dels aspectes interessants dels primers minuts és que ningú sap exactament de què se l’acusa.
Així, la tensió del primer capítol va creixent entre incògnites. Veiem un nen amb cara d’estar espantat, impossible pensar que no es tracta d’un error, però en la seva manera d’actuar s’intueix que alguna cosa sap de tot plegat. És a dir, que tot i l’aparença de bon nen, potser no és innocent del tot. Almenys, la policia té molt clar que ell és el culpable d’haver assassinat una noia de la seva edat. Els pares, desconcertats, confien cegament en el seu fill, però al llarg dels minuts, aquesta confiança es va esquerdant.
Adolescència és una mena de thriller psicològic. Un dels aspectes clau és la manera com els personatges van canviant en només quatre capítols que dura la sèrie. El paper d’aquest nen l’interpreta de forma excel·lent Owen Cooper, qui aviat passa de la ingenuïtat juvenil a mostrar un caràcter agressiu i calculador. Ara bé, no sabem si ell és conscient realment del que se l’acusa. Al capdavall, és un nen.
El pare (una feina molt notable de Stephen Graham) també té un paper clau. Com que la sèrie juga amb les incògnites familiars, aquest personatge està al centre de les mirades de la psicòloga que intenta entendre l’actitud del fill. ¿És el pare una persona violenta i ho amaga? ¿Realment la convivència a la llar és l’adequada? ¿Si es confirma que el fill és un assassí és perquè ha tingut una infància difícil?
El més important d’aquesta sèrie, rodada amb un efectiu pla seqüència, no sembla que sigui saber si el protagonista va matar o no una companya, sinó mirar de respondre les moltes preguntes que es plantegen al voltant d’aquest nen. ¿Què fa que un noi que té totes les seves necessitats ben cobertes, que estudia en un centre exclusiu acabi detingut i a punt de ser jutjat per assassinat? En aquest institut, per cert, hi ha unes dinàmiques molt violentes entre els alumnes i entre professors i estudiants. Un altre fil per estirar.
Adolescència és una sèrie molt ben feta, penso que aconsegueix el que es proposa, ens fa pensar sobre els orígens de la violència i sobre la relació entre pares i fills, però no ens dona respostes, i això és un encert. És a dir, no és una història moralista, sinó que simplement obre preguntes. La trama sí que queda resolta, encara que mantenint certa ambigüitat, i el darrer capítol és simplement brillant.
