-
Un espectacle irregular però amb prous encerts com perquè hagi valgut la pena recuperar l’obra.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Hi ha obres de teatre amb les quals s’ha d’anar amb cura a l’hora d’explicar l’argument, perquè per poc que expliquis, pots revelar massa informació. Ricard de 3r, de Gerard Guix, és un d’aquests casos. Intentem-ho: Ricard és un adolescent tímid amb una mala relació amb els seus companys de classe i no gaire bona amb la seva família. En algun moment es veu que fins i tot a l’institut es riuen d’ell, el marginen. Com qualsevol noi de la seva edat, somia amb tenir xicota i que les coses li vagin bé, però.
-
Llàtzer Garcia proposa una reflexió sobre les relacions humanes en general i familiars en particular.
-
Sebastià Portell ha sabut interpretar d’una manera molt personal una cançó popular i molt coneguda de les terres mallorquines.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins de la programació del Versus Teatre, s’acaba d’estrenar Cloaca, de la dramaturga i directora teatral holandesa Maria Goos. L’obra és una comèdia crítica i amb situacions delirants que des de la seva estrena el 2001 al Bellevue/Nieuwe d’Amsterdam s’ha representant amb èxit en diversos països. Com a referent de prestigi, compta amb la versió anglesa estrenada per Kevin Spacey, el 2004, a l’Old Vic Theatre de Londres. La versió castellana, dirigida per Josep Maria Mestres amb el títol de Baraka!, es va estrenar el 2006 a Astúries, i després de gira per la.
-
El Teatre Condal acull una nova versió de l'obra de Pörtner amb direcció d'Abel Folk.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara hi ha temps, gràcies al fet d’haver-se prorrogat una setmana més, de veure al Círcol Maldà aquest muntatge teatral excel·lent, aparentment senzill, molt ben interpretat i ple de poesia. Moltes obres de teatre i de narrativa han incidit en el món de les relacions familiars. De totes aquestes, un bon nombre ha situat l’acció en un dinar o sopar de celebració i unes quantes d’aquestes celebracions s’han centrat en el dinar o el sopar nadalencs. El llarg dinar de Nadal se situa en un sol llarg àpat i per davant d’aquesta taula.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
Un espectacle irregular però amb prous encerts com perquè hagi valgut la pena recuperar l’obra.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Hi ha obres de teatre amb les quals s’ha d’anar amb cura a l’hora d’explicar l’argument, perquè per poc que expliquis, pots revelar massa informació. Ricard de 3r, de Gerard Guix, és un d’aquests casos. Intentem-ho: Ricard és un adolescent tímid amb una mala relació amb els seus companys de classe i no gaire bona amb la seva família. En algun moment es veu que fins i tot a l’institut es riuen d’ell, el marginen. Com qualsevol noi de la seva edat, somia amb tenir xicota i que les coses li vagin bé, però.
Llàtzer Garcia proposa una reflexió sobre les relacions humanes en general i familiars en particular.
Sebastià Portell ha sabut interpretar d’una manera molt personal una cançó popular i molt coneguda de les terres mallorquines.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco A la Sala Gran del TNC es pot veure fins al mes d’abril el muntatge sobre l’obra L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo, dirigit per Lluís Homar qui també fa un dels papers principals i amb traducció de Xavier Albertí, director del TNC. Al mateix temps la Filmoteca de Catalunya ofereix un cicle dedicat a aquest autor, divers i molt interessant. De Filippo va ser un home de teatre immens i polièdric que va elevar a la categoria d’universalitat el localisme i el costumisme, en aquest cas, napolitans. Va tenir una vida.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins de la programació del Versus Teatre, s’acaba d’estrenar Cloaca, de la dramaturga i directora teatral holandesa Maria Goos. L’obra és una comèdia crítica i amb situacions delirants que des de la seva estrena el 2001 al Bellevue/Nieuwe d’Amsterdam s’ha representant amb èxit en diversos països. Com a referent de prestigi, compta amb la versió anglesa estrenada per Kevin Spacey, el 2004, a l’Old Vic Theatre de Londres. La versió castellana, dirigida per Josep Maria Mestres amb el títol de Baraka!, es va estrenar el 2006 a Astúries, i després de gira per la.
El Teatre Condal acull una nova versió de l'obra de Pörtner amb direcció d'Abel Folk.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara hi ha temps, gràcies al fet d’haver-se prorrogat una setmana més, de veure al Círcol Maldà aquest muntatge teatral excel·lent, aparentment senzill, molt ben interpretat i ple de poesia. Moltes obres de teatre i de narrativa han incidit en el món de les relacions familiars. De totes aquestes, un bon nombre ha situat l’acció en un dinar o sopar de celebració i unes quantes d’aquestes celebracions s’han centrat en el dinar o el sopar nadalencs. El llarg dinar de Nadal se situa en un sol llarg àpat i per davant d’aquesta taula.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.