-
Josep Maria Pou broda un paper a la seva mida com a protagonista d'aquesta adaptació teatral de la novel·la de Herman Melville.
-
‘La mare’ està protagonitzada per una dona en crisi després que el seu fill adult hagi marxat de casa per fer la seva vida.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’any passat es va celebrar el centenari d’Arthur Miller i encara deuen durar les commemoracions: al Goya fan una obra seva no gaire coneguda, El preu, i al Teatre Grec Les bruixes de Salem. Miller té una grapa especial que fa que les seves obres, fins i tot les considerades menors, sempre ens commoguin, àdhuc en les posades en escena menys ambicioses. La versió del Grec és correcta, reeixida, però no pas inoblidable. M’hi sobren les referències a la cacera de bruixes americana dels cinquanta, la majoria de persones interessades en el fet teatral ja.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
Josep Maria Pou broda un paper a la seva mida com a protagonista d'aquesta adaptació teatral de la novel·la de Herman Melville.
‘La mare’ està protagonitzada per una dona en crisi després que el seu fill adult hagi marxat de casa per fer la seva vida.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco L’any passat es va celebrar el centenari d’Arthur Miller i encara deuen durar les commemoracions: al Goya fan una obra seva no gaire coneguda, El preu, i al Teatre Grec Les bruixes de Salem. Miller té una grapa especial que fa que les seves obres, fins i tot les considerades menors, sempre ens commoguin, àdhuc en les posades en escena menys ambicioses. La versió del Grec és correcta, reeixida, però no pas inoblidable. M’hi sobren les referències a la cacera de bruixes americana dels cinquanta, la majoria de persones interessades en el fet teatral ja.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.