Estel Solé

  • estel sole si no puc volar

    Bridget Jones a la catalana

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar Una cultura, per ser normal de bon de veres, necessita abraçar tots els registres. Serà pobra, aquella que ofereixi només productes de consum que es consumeixen i perden el sentit al cap d’una setmana; i morta, o condemnada a la pols i a l’oblit, aquella que es pensi que ho pot fer tot només amb obres mestres, enciclopèdiques i males d’entendre. Si no puc volar (Rosa del Vents, 2016), de l’actriu, dramaturga i poeta Estel Solé (Molins de Rei, 1987), és un bon exemple d’aquella normalitat a què haurien d’aspirar la cultura i.