Totalitarismes

  • Bandi L'ausacio

    La vida a Corea del Nord

    A ‘L’acusació’, el nord-coreà Bandi presenta una sèrie de relats sobre les dificultats de viure sota el règim totalitari del seu país.
  • El monstre del feixisme etern

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El Teatre Lliure presenta a la sala històrica de Gràcia l’obra de Thomas Bernhard Davant la jubilació, amb posada en escena del director polonès Krystian Lupa. El muntatge és una coproducció amb el festival Temporada Alta, i compta amb un repartiment d’excepció compost per Marta Angelat, Mercè Aránega i Pep Cruz. Thomas Bernhard (1931-1989), autor de novel·les, obres de teatre i relats autobiogràfics, tracta en els seus textos la societat que li va tocar viure, el nazisme i la relació d’amor-odi que va mantenir amb  el seu país, Àustria. El seu teatre és.
  • Paola Lo Cascio: “Espanya no va fer el trencament institucional amb el franquisme que sí van fer Alemanya i Itàlia amb el nazisme i el feixisme”

    A 'La guerra civile spagnola', l’autora fa una mirada a la Guerra Civil amb especial atenció a la intervenció italiana.
  • España año cero

    La construcció del franquisme a través dels seus símbols

    Zira Box analitza en el seu llibre 'España, año cero' els símbols que va crear Franco per justificar i consolidar el seu règim.
  • Terror y utopía Karl Schlogel

    Radiografia de l’estalinisme

    Karl Schlögel analitza en la colossal obra 'Terror y utopía. Moscú en 1937' la repressió i els projectes utòpics estalinistes.
  • El misteri de l’ànima humana en el temps de l’estalinisme

    A 'La quinta esquina' Izrail Metter reflexiona sobre el pas de la vida, l’amor incoherent i indefugible, la vellesa i la naturalesa humana.
  • el fascismo clasico y sus epigonos

    Naturalesa i ramificacions del feixisme

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Per molt temps que passi i per molt que s’escrigui sobre els règims feixistes que han assolat Europa durant el segle XX, difícilment podrem afirmar algun dia que ja ha estat tot dit (o escrit). Cert és que cada vegada queden menys llacunes, però no és menys veritat que com més llum es posa sobre períodes tan complexos com el franquisme o la Itàlia de Mussolini, més disparitat d’opinions sorgeixen després. Més enllà de la controvèrsia que sempre hi ha entre els obstinats opinadors d’esquerres i de dretes, hi ha el constructiu (així hauria.
  • ‘La rasa’, el contundent artefacte literari d’Andrei Platónov

    Manel Haro. Barcelona / @manelhc Entre 1929 i 1930 és quan Andrei Platónov (1899-1951) escriu La rasa, novel·la curta durant molts anys impossible de trobar al nostre país (hi havia una edició exhaurida en castellà), que ara acaba de publicar en català Edicions de 1984 amb impecable traducció de Miquel Cabal. La rasa ens explica la història d’una gran frustració, la d’un grup de personatges contractats per a construir un gran edifici que ha de ser la casa col·lectiva dels treballadors soviètics. Són homes convençuts que amb la seva tasca ajuden a aixecar el gran Estat socialista de Jósef Stalin.
  • Suki Kim Sin ti no hay nosotros

    Així viuen a Corea del Nord

    Jennifer Camacho. Barcelona / @garymused No sereu lliures de conversar sobre el que vulgueu. Tampoc de vestir com us plagui. I molt menys viatjareu o anireu on us vingui de gust. No podreu discutir el que no us sembli bé, i demanareu constant permís per a gairebé tot. La vostra noció de llibertat no us servirà. Ni tampoc el vostre concepte de temps lliure, perquè el temps lliure no existeix. Tampoc hi ha el “jo”, sinó el “nosaltres”. La distopia ja és aquí: benvinguts a Corea del Nord, una societat hipotètica indesitjable, com la que tantes novel·les, còmics i.