Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Fa més de trenta anys que es va emetre a la BBC Sí, ministre, la sèrie que satiritzava el funcionament del govern britànic amb aquell humor negre tan característic de les produccions còmiques angleses. Uns anys després d’aquella emissió tan reeixida, va arribar la seqüela Sí, primer ministre, centrada en els maldecaps del primer ministre britànic, James Hacker, que per no poder no podia ni controlar els seus funcionaris, especialment el seu secretari Humphrey Appleby.
Sembla que la política avança tan poc a poc que una sèrie feta trenta anys enrere encara ara té vigència. O és que amb la que està caient, no es podria actualitzar posant a David Cameron, actual primer ministre britànic, tot pensant si surt o no de la Unió Europea, vanant-se de no formar part de la moneda única i plantant cara a la resta d’Europa, mentre algun conseller o funcionari li va al darrere donant-li o demanant-li explicacions? Doncs això és el que ha fet Abel Folk: agafar el text original d’Antony Jay i Jonathan Lynn, rentar-li la cara, adaptar-lo a l’actualitat i fer una versió agosarada, amb aquell mateix humor anglès, però amb un toc d’essència catalana.
Fins el 3 de març es pot veure al Teatre Condal aquesta versió de Sí, primer ministre, protagonitzada per Joan Pera (Jim Hacker), i interpretada també per Carles Canut i Dafnis Balduz (fent de secretaris), Victòria Pagès (la consellera personal), Ferran Rañé (l’ambaixador de Kumranistan) i Marta Angelat (la implacable directora general de la BBC). Hacker té un nou problema entre mans: està a punt de signar un contracte amb el Kumranistan per tal de fer arribar el petroli d’aquest país a tota Europa, cosa que els hi reportaria una gran quantitat de milions de lliures esterlines. Malauradament, el ministre de Kumranistan fa una proposta massa indecent com per ser acceptada, així que el primer ministre ha de decidir si viola les conviccions morals britàniques per tal de tirar endavant el projecte o prefereix mostrar-se encara que perilli el futur d’Europa.
Abel Folk ha sabut dotar l’obra de l’elasticitat necessària per fer, d’un producte típicament britànic, una obra que capti la complicitat del públic català. En molts moments els espectadors esclaten a riure amb els comentaris àcids i incisius del funcionari Humphrey Appleby així com de la innocència de Jim Hacker. A més, Folk l’ha situat en un context que ens és molt proper: la lluita entre el poder i els mitjans de comunicació, el rescat d’Europa (especialment del sud del continent), el salt que fa molta gent de la política al sector bancari o empresarial amb llocs de feina que requereixen poc esforç a canvi d’altes remuneracions i la doble moral de molts dirigents polítics. Haig de dir, però, que tinc la sensació que Joan Pera sempre fa el mateix paper, sigui quina sigui l’obra. O dit d’una altra manera, la seva interpretació sempre és la mateixa. Això per als seus fans o per a aquells que el veuen per primera vegada serà un punt a favor; però per als que ja n’hem vist unes quantes… ja intuïm des del principi per on portarà els seus personatges.
_________
Sí, primer ministre / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Text d’Antony Jay i Jonathan Lynn / Direcció d’Abel Folk / Fins el 3 de març / 2 hores i 15 minuts / De 30 a 32 euros / www.teatrecondal.cat
