Misteriosa condició humana

A 'El Pati Maleït', d’Ivo Andrić, un frare bosnià i catòlic, empresonat a Constantinoble a causa d’un error i de l’abús de poder

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El Pati Maleït és una novel·la breu d’Ivo Andrić (1892-1975), un autor que havia nascut sota el poder de l’imperi austro-hongarès i escrivia les seves obres en serbocroat, tot i que reflecteixen, sobretot, la seva Bòsnia natal. A més a més, l’escriptor va ser un home cosmopolita, de cultura universalista, que va viure a molts llocs per retornar a Belgrad, ja que se sentia iugoslau. Va tenir la sort de no conèixer les tragèdies que tornarien a sacsejar aquell món divers i complex que va explicar de forma magistral en els seus llibres. Andrić va rebre el premi Nobel el 1961 i això va propiciar que ens arribessin de forma més generosa els seus llibres, traduïts al castellà. En català teníem fins ara la seva obra més coneguda, Un pont sobre el Drina, i poca cosa més. Ens arriba afortunadament aquesta molt bona traducció (de Pau Bori i Jelena Petanović) d’un llibre que hi ha qui considera del millor de la literatura sèrbia tot i que no sé com valoraria l’autor, avui, aquest etiquetatge. La terra d’aquest escriptor va formar part de l’imperi otomà, abans de formar part de l’austro-hongarès.

Els anys passats han donat una nova dimensió a aquesta història estranya, metafòrica i poètica. Un frare bosnià, catòlic, es veu empresonat en aquest Pati Maleït, situat a la ciutat de Constantinoble,  a causa d’un error i de l’abús de poder de les xarxes dels qui manen, sempre amb el temor de conspiracions que facin trontollar el sistema. En aquesta presó temporal, on la gent espera la llibertat o el judici i la condemna, escoltarà històries diferents que s’aniran enllaçant, a voltes fins i tot de forma aparentment arbitrària. Aconseguirà, d’una manera tan absurda i inesperada com el seu empresonament, la llibertat, després d’haver perdut un dels seus companys més estimats i un any de la seva vida. La història comença i acaba amb la mort del frare, ja retirat en el seu convent des de fa anys, però que sempre ha volgut explicar als frares joves aquella experiència, que no ha pogut oblidar mai més.

L’argument és el de menys ja que la grapa de l’escriptor converteix aquesta estada del frare a la presó en una mena d’illot isolat menat per un personatge grotesc i cruel, en tot un símbol. La barrija-barreja de jueus, catòlics, musulmans, grecs, turcs, bosnians, serbis, una mena d’humanitat pintoresca i marginal d’homes que acaben perdent el sentit de la realitat en aquell no-lloc esdevé, de fet, tot un reflex de l’home universal. No hi ha dones reals en aquest món, però suren en el desig, l’enyorament o els somnis dels homes empresonats, idealitzades o recordades de forma imprecisa i estranya. També, com en d’altres llibres de l’autor, hi ha un component històric concret, una narració sobre uns eterns germans rivals, un dels quals es veurà desposseït del poder, exiliat i convertit en moneda de canvi fins a la seva mort. El personatge que ha estudiat aquesta història i que té llargues converses amb el frare és víctima dels seus propis neguits a l’entorn de la recerca del coneixement i d’haver-se identificat en certa manera amb el germà de tràgic destí.

Per als qui no coneixen l’obra d’Ivo Andrić aquesta història és l’oportunitat per apropar-se al seu món i per als qui ja coneixen alguns dels seus llibres és també l’ocasió d’entrar a fons en una de les seves narracions més valorades. L’Europa que ens mostra ens resulta encara difícil d’entendre si no ens hi esforcem amb coratge. Entre Orient i Occident el mosaic de pobles, cultures i religions que han conviscut i conviuen en aquelles terres, separades o unides per fronteres convencionals lligades als poders que els han caigut al damunt al llarg de la història, víctimes i botxins de tants disbarats, han estat un vesper inquietant però també han contribuït  a establir ponts culturals interessants i perdurables. El Pati Maleït és un llibre imprescindible per a conèixer una mica més la misteriosa condició humana, a través de la mirada de vegades pietosa i comprensiva però en d’altres ocasions cruel i desenganyada d’aquest escriptor immens i inclassificable.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES