Un recorregut per la Barcelona amb nom de dona

Un llibre recull la presència de personalitats femenines singulars en el nomenclàtor de la ciutat
Barcelona amb nom de dona

Maria Nunes / @mnunesal


Els noms dels carrers de les ciutats solen ser un reflex més del paper secundari que històricament s’ha donat socialment a les dones. El volum Barcelona amb nom de dona, publicat per Editorial Mediterrània, ens convida a fer un recorregut per Barcelona des d’una perspectiva de gènere per fer visible la presència en el nomenclàtor de personalitats femenines singulars.

L’autora, Betsabé García, ens proposa uns sèrie d’itineraris pels barris per descobrir-hi carrers, places i jardins dedicats a recordar les figures de dones que  han destacat en diversos àmbits socials i en èpoques diverses, encara que la immensa majoria de les dones proposades són nascudes en el període comprès entre la segona meitat del segle XIX i mitjans segle XX. No s’hi pretén pas un estudi, ni un llistat exhaustiu del nomenclàtor de la ciutat amb nom de dona, sinó senzillament destacar-ne algunes. Tot i així, no deixa de ser significatiu el fet que en cada un dels deu districtes de la ciutat (Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Monjuïc i Sarrià-Sant Gervasi) es puguin proposar únicament cinc carrers amb nom de dona, a excepció de Sant Martí on se’n proposen vuit.

No disposo de dades actualitzades, però recorrent a un estudi dut a terme l’any 1995 (Guía de mujeres de Barcelona, Ajuntament de Barcelona) la historiadora Isabel Segura indicava que, en aquells moments, d’un total de 4.180 carrers a la ciutat de Barcelona, només 187 feien referència a dones, és a dir un percentatge que ni arribava escassament al 5%. D’aquest percentatge, la meitat pràcticament corresponia a noms de santes, Mares de Déu, abadesses i religioses. Les dones de la reialesa en èpoques diverses ocupaven també un segment important del 50% restant. Si descomptem alguns noms que fan referència a col·lectius femenins diversos, sobretot oficis, quedava un nombre reduïdíssim dedicat a figures singulars de dones escriptores, polítiques, reformadores socials, artistes i altres professionals.

En el present volum es reprèn el tema però sense pretendre fer cap mena d’estudi ni extreure’n conclusions, sinó amb un altre propòsit més divulgatiu com és el de presentar alguns d’aquests espais de la ciutat amb nom de dona per recordar, mitjançant una breu trajectòria biogràfica de cada una d’elles, qui van ser aquestes figures femenines i quina fou la seva aportació. En total s’hi recullen 53 breus biografies de dones disposades en forma d’itineraris pels districtes. Crec que essent un nombre tant reduït, i que potser fins i tot algunes resultaran desconegudes pel vianant que va atrafegat pel carrer, val la pena de fer-ne esment. D’aquest total de 53 dones, cinc són personatges de la reialesa (Gal·la Placídia, Elionor de Provença, Elionor de Sicília, Peronella d’Aragó i la princesa amb poca fortuna del carrer de la Princesa) i quatre religioses (Sor Eulàlia d’Anzizu, Isabel de Villena, Lluïsa de Marillac i Joaquima de Vedruna). El gruix, si se’n pot dir així, el constitueixen les escriptores, com ara Caterina Albert, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Rosalia de Castro, Aurora Díaz-Plaja, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Dolors Monserdà, Carme Montoriol, Anaïs Nin, Mercè Rodoreda o Montserrat Roig fins a un total de quinze autores. Quinze!

Segueixen el grup de les polítiques, pensadores, pedagogues, reformadores socials, feministes, o senzillament dones pioneres en reclamar drets com el de poder cursar estudis superiors o exercir professions liberals. Entre les quals: Concepción Arenal, Clara Campoamor, Carme Karr, Marta Mata, Maria Montesori, Frederica Montseny, Maria Zambrano o Elena Maseras, que sumen en conjunt 17 carrers amb els seus noms. Disset! Finalment, dotze carrers, dotze, són dedicats a artistes i creadores en diverses disciplines com Lola Anglada, Olga Sacharoff, Maria Llimona, Margarida Xirgu, Narcisa Freixas o les cupletistes Raquel Meller i la Bella Dorita.

Totes elles dones intel·ligents i amb talents, sens dubte, però sobretot, com es diu en la introducció, “marcades per una forta determinació, forjada a cops d’insistència i amb una voluntat de ferro”. Cal tenir present, a més a més, que moltes d’aquestes vies urbanes que els hi són dedicades són de creació relativament recent, i que gairebé cap via important de la ciutat de Barcelona porta el nom d’una dona. Se’n faci la lectura que es vulgui, la realitat és aquesta. La igualtat és un horitzó desitjable però malauradament llunyà encara en molts terrenys, i l’espai de la ciutat és també, com gairebé tot, una qüestió de gènere. Val la pena, doncs, fer un recorregut per aquesta Barcelona amb nom de dona, per ser conscients d’un deute i d’un greuge històric, i per veure la ciutat des d’una altra perspectiva i amb uns altres ulls.

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES