‘Lo malo de ser perfecto’, el retorn al Paral·lel d’Antonia San Juan

L'actriu demostra sentir-se còmoda al teatre, on escriu, dirigeix i interpreta

Joanma Tena. Barcelona


Setze anys han passat ja des que Antonia San Juan fos catapultada a la fama pel director Pedro Almodóvar, qui li va oferir un paper en la seva multipremiada pel·lícula Todo sobre mi madre, en què l’actriu interpretava a una prostituta transsexual, personatge que, malgrat l’èxit, també li va causar molts maldecaps a causa dels rumors sobre la seva sexualitat que van seguir a l’estrena del film. Molt ha plogut des de llavors, i San Juan ha aconseguit consagrar-se com una gran actriu no només al cinema sinó també a la televisió pel seu paper d’Estela Reynolds a la sèrie La que se avecina i, especialment, al teatre.

Lo malo de ser perfecto és la vuitena obra que l’actriu dirigeix ​​i, a més, és la primera escrita íntegrament per ella. Amb un temps molt limitat a la cartellera, el nou treball d’Antonia San Juan ha arribat al Barcelona Arts On Stage (Barts) del Paral·lel (on estarà fins al 27 de setembre) per fer riure al públic amb quatre històries molt diferents que no només estan molt ben escrites i escenificades sinó que també fan pensar molt. En la primera d’elles, l’actriu, acompanyada pel seu exmarit, Luís Miguel Seguí (La que se avecina) i per l’actor i cantant Félix Navarro, interpreta una dona rica borratxa i prepotent que està en la seva primera cita amb un contacte d’Internet. La segona escena ens parla de la dependència tant a les drogues com a l’amor de dos drogoaddictes. En el tercer sketch se’ns mostra la trobada de dos germans que ja no es parlen en un ambulatori i en l’últim d’ells surt a la llum el poc que ha evolucionat la societat, malgrat el que se’ns vulgui fer creure, des dels anys 50.

Plena de crítica social tant a l’homofòbia com a la corrupció o als convencionalismes que impregnen tota mena de relacions interpersonals i acompanyada de diversos números musicals de la mà de Félix Navarro, Lo malo de ser perfecto és una obra molt entretinguda, ideal per a una hora i quaranta-cinc minuts de desconnexió del món real entre rialles. El més notable de l’obra, al meu entendre, és la professionalitat dels dos protagonistes, San Juan i Seguí, la ruptura dels quals va ser anunciada fa menys d’un mes, i que, tot i així, continuen entenent-se sobre l’escenari. Amb un públic molt entregat, Antonia San Juan demostra que ha aconseguit crear la seva pròpia horda de seguidors, que podria dir-se que fins i tot formen part de l’obra, ja que els gestos, les cares i els gestos de complicitat compartits entre espectadors encantats i l’actriu estan presents en les quatre històries que formen l’espectacle.

Antonia San Juan no té cap projecte a la vista ni al cinema ni a la televisió, el que sembla apuntar al fet que, als seus cinquanta-sis anys, l’actriu ha trobat el seu lloc de confort en els escenaris, tant interpretant com dirigint i ara també amb el guió. I tot sembla indicar, també, que l’actriu canària mai deixarà de provar coses noves, de créixer i de sorprendre’ns.

 

__________

Lo malo de ser perfecto / Barts (Av. Paral·lel, 62) / Text i direcció d’Antonia San Juan / 1 hora i 45 minuts / De 25 a 28 euros / Fins el 27 de setembre / www.barts.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES