Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena
Des que va ficar a la presó Adan Barrera, el narcotraficant més important de Mèxic, l’agent Art Keller viu amagat en un monestir. No es penedeix del passat. Com a policia va complir el seu objectiu; com a amic i civil, sap que la seva vida penja d’un fil. Mentre Keller pateix per un futur que, com bé sap, arribarà tard o d’hora, Barrera gaudeix del tracte privilegiat que li ofereixen els seus propis sicaris convertits en treballadors de la presó. El seu pla per escapar i recuperar tot el que era seu ja va agafant forma. Si hi ha, però, un sentiment que guiï els seus passos, és el de la venjança: contra aquells que l’han traït, contra aquells que l’han venut, contra aquells que van gosar qüestionar el seu poder…
Qui va conèixer Don Winslow fa uns anys amb El poder del perro es pot fer una idea aproximada de què trobarem a El càrtel (RBA Libros). Pel que fa al contingut: informació de primera mà sobre com neixen i s’organitzen els grups de narcotraficants; la seva organització interna i les lluites entre bandes; el funcionament i les possibilitats econòmiques del seu paraestat; quina és la seva relació amb les autoritats policials mexicanes i estatunidenques. Pel que fa a la forma: frases molt breus; personatges descrits en poques línies; un estil parc en descripcions i adjectius. I, sobretot, molta agilitat. A diferència d’altres best-sellers com Stephen King, la tècnica de Winslow és pur múscul, i que un llibre de tantes pàgines es llegeixi tan ràpid només pot ser bo.
Però encara hi ha més. Perquè la rapidesa, el múscul i l’agilitat estan al servei dels personatges. Igual que en El poder del perro, El càrtel no és sinó els seus protagonistes, i aquí se’ls retroba més adults, vençuts per les circumstàncies, més sols i per tant també més enfurismats. La fascinació que un sent per ells és encara més forta quan un s’adona que estan basats en fets reals, i que ben bé haguessin pogut ser part d’allò conegut com a “guerra contra el narco” de Felipe Calderón, president mexicà sota el règim del qual es va multiplicar salvatgement el nombre d’execucions i ajusticiaments.
El càrtel no és només una “segona” part. Agafant el fil exactament on el va deixar, Winslow aprofundeix i amplia els temes oberts en el llibre anterior, incidint en la vida familiar dels personatges, en els desitjos, en les pors, en els valors, en les decisions que prenen a cada pas. Implicant, a més, un nou ventall de personatges a la trama (un noi de família miserable que es converteix en nen-soldat, una colombiana disposada a convertir-se en la nova reina dels narcos, llaços establerts entre les màfies mexicana i italiana i àrab) fa que descobrim que la xarxa de criminalitat es molt més gran del que ens podem imaginar. És una novel·la que mostra de manera explícita com es juga amb la política, amb els diners i amb les persones amb una impunitat que no pot sinó atemorir-nos.
Després de llegir El càrtel, que va guanyar el Premio RBA de Novela Negra, entenem què passa a l’altra punta del món mentre nosaltres ens droguem a les discoteques. Ja sabem d’on ve la marihuana, però també la sang, que ens fumem amb els nostres porros inofensius. I també sabem com deu ser això d’escriure una bona novel·la negra contemporània: amb ambició, amb nervi, i amb una visió perfectament clara de quins són els nostres crims.
