Les dones de Margaret Drabble

Impedimenta publica ‘Un día en la vida de una mujer sonriente’, volum que recull 40 anys de relats de l’escriptora britànica
Un día en la vida de una mujer sonriente margaret drabble (1)

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Margaret Drabble és una escriptora anglesa amb una llarga trajectòria literària, tot i que fins ara els seus llibres ens han arribat de forma escadussera i limitada. Ha escrit unes vint novel·les, obres de teatre, assaigs, crítica literària i guions diversos. De jove es va dedicar durant un temps al teatre, al costat de personalitats com Vanessa Redgrave, però després va optar per la creació literària. Una de les seves germanes és una altra molt bona escriptora, A. S. Byatt.

Malgrat la seva notable producció literària tan sols ha escrit uns quants contes, els tretze que recull el llibre Un día en la vida de una mujer sonriente (Impedimenta amb traducció de Miguel Ros González), títol que és, de fet, el d’una de les narracions que s’inclouen en el volum. En aquests contes extraordinaris podem copsar l’evolució humana i literària de Drabble, hereva d’una tradició britànica notable pel que fa a les dones escriptores.

Aquests tretze contes, malgrat haver-se escrit en diferents èpoques vitals, presenten una certa unitat, mostren la situació de la dona en diferents etapes de la vida. Malgrat que alguns d’ells estan escrits en primera persona és evident que la narradora vol conservar una certa distància amb les seves protagonistes, dones, en general, cultes, fins i tot amb un cert èxit professional i social, en ocasions aficionades a veure una mica massa i amb una manca relativa d’autoestima, malgrat les circumstàncies els siguin favorables. També els homes, tot i tenir un paper relativament secundari, hi són retratats amb profunditat i sense una gran compassió. Els matrimonis es fan i es desfan, els amors deceben, els records s’idealitzen i hi ha una certa tendència a voler retrobar vells amors.

Els relats de la segona part del llibre inclouen l’element del pas del temps, la maduresa i la vellesa a tocar, etapes vitals en les quals, malgrat les limitacions inevitables, es compta amb més saviesa i fins i tot més esperança que durant la joventut. L’interès per una ànima humana compartida d’alguna manera es mostra amb optimisme, la llibertat és un bé cobejat que es pot manifestar en petites decisions després de l’alliberament que representa un trencament matrimonial o una viduïtat que possibilita fer el que es vol, no pas grans coses ni exòtics viatges sinó, tan sols, per exemple, passejar per la muntanya o identificar ocells. Hi ha relats on hi sura una crítica social intel·ligent, com un dels pocs protagonitzat per una dona de classe humil que ha d’entomar el discurs idealista d’uns jovenets ingenus, a l’entorn de coses com ara la joguina bèl·lica que ella ha comprat pel seu fill i que representa una de les seves poques il·lusions a l’abast.

Trobem moltes referències sobre literatura en aquests relats però també a l’entorn de l’amor a la natura, que té una llarga tradició al Regne Unit. L’autora segueix les passes d’altres escriptors, Woldworth, Coleridge, evoca poemes i en aquest periple vital que es pot seguir a través dels contes i del pas del temps sembla com si les grans i poques veritats de l’existència se’ns anessin revelant sense fer massa soroll. La presa de consciència de la dona no és un assoliment fàcil, cal madurar, reflexionar i saber aprofitar els moments en els quals la lucidesa ens conforma amb el propi destí.

La narració breu és un gènere difícil encara que no ho sembli o que de vegades s’hagi identificat de forma errònia amb una primera aproximació dels escriptors al món editorial. La narració breu escrita per dones té unes característiques determinades i compta amb una llarga tradició. Sense grans sorpreses inesperades ni excessius girs absurds, ni provocar més inquietuds que les estrictament necessàries, aquestes narracions de Margaret Drabble s’escolen amb placidesa, talment un passeig estival per un camí fresc i ombrívol. Sense frivolitats i amb saviesa.

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES