El bosc fantàstic de Kyōka

‘El monjo del mont Koya’ és una de les novel·les clàssiques de la literatura fantàstica japonesa del segle XX i tot un món de misteri
el monjo del mont koya izumi kyoka

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent Viena Edicions amb la seva aposta per traduir grans clàssics de la literatura universal del segle XX. Gràcies a ells, tenim ara en català títols que ens eren totalment inèdits. Un exemple és aquesta novel·la d’Izumi Kyōka (1873-1939), El monjo del mont Koya, traduïda del japonès per Marta Morros. En castellà la va publicar fa uns anys l’editorial Satori, especialitzada en literatura i cultura japoneses, amb traducció de Susana Hayashi. El que trobem a Kyōka és literatura fantàstica japonesa, de fet ell era un dels màxims exponents del gènere en la seva època i el seu país, i aquesta novel·la recorda molt, argumentalment, a una altra que ja vam ressenyar del mateix autor, Laberinto de hierba (Satori), on també tenim un personatge pelegrinant a la recerca d’alguna cosa que ha de donar significat a la seva vida.

El protagonista d’aquesta obra que acaba de publicar Viena és un monjo que, fent ruta, es topa amb un viatger, qui li ofereix compartir allotjament. Quan arriben a la casa on passaran la nit, el viatger veu les peculiaritats d’aquest monjo, així que no vol perdre l’oportunitat de saber una mica més d’ell i li demana que li expliqui alguna història dels seus pelegrinatges. El monjo es mostra ràpidament disposat i comença el seu relat: fa un temps, en una parada en el seu camí, va conèixer un comercial una mica pretensiós; van estar xerrant una estona i quan van reprendre la ruta, li va perdre la pista. Arribat a un determinat moment, el camí es bifurcava, per la qual cosa el monjo va preguntar a un pagès amb qui es va creuar si sabia quina era la via correcta per arribar al monestir cap al qual es dirigia. L’home li va dir per on havia d’anar i li va explicar que l’altre camí portava a un bosc una mica perillós, donat que de tant en tant algú es perdia per allà i mai més tornaven a trobar-lo. El monjo, però, dubta de si el comercial ha agafat el camí equivocat i com que té temps, decideix seguir-lo per mirar d’estalviar-li els perills. El que es troba el protagonista en aquest bosc és, com ja indicava el pagès, tot un seguit de riscos i amenaces que haurà de superar per mirar de sortir indemne.

Ens diu Satori que Kyōka és el creador de la novel·la gòtica japonesa i que és considerat per molts com l’Edgar Allan Poe japonès. El cert és que tot i que sí que hi podem trobar certes similituds argumentals entre algunes de les històries d’aquests dos autors (més aviat els seus ambients tèrbols i misteriosos), els seus universos literaris són totalment diferents. Llegir Kyōka és una bona manera d’accedir a una literatura japonesa que no és la més popular a casa nostra, però que, en canvi, té molta importància al Japó. De fet, llegint novel·les com Laberinto de hierba o El monjo del mont Koya es pot veure que algunes de les històries d’autors contemporanis japonesos com Haruki Murakami tenen al darrera tota una tradició literària. La novel·la que presenta Viena en català i Satori en castellà és senzilla, segurament no quedareu totalment impressionats amb ella, però llegint-la s’obre la porta a un món que ens pot resultar apassionant d’explorar. Les connexions que es poden establir des d’aquesta obra a moltes altres de la cultura japonesa, no només literàries, poden ser gairebé inabastables i irresistibles. Benvinguts al bosc.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES