De vegades ens sorprenem de sentir-nos atrets per una persona que respon a un model que és totalment diferent d’allò que ens han inculcat, de la nostra educació, del nostre entorn habitual… Però és que el desig en si és inexplicable. Si en comptades ocasions el podem controlar, poques vegades el podem triar. El nostre cap ho pot negar, en podem manifestar rebuig, però el desig va per un altre camí i tard o d’hora torna a trucar a la nostra porta. A grans trets, això és el que explica Garth Greenwell a Lo que te pertenece (Literatura Random House, amb traducció de Javier Calvo), la història d’un professor americà d’anglès que viu i treballa a Sofia, Bulgària, on té una trobada amb un home jove i –si més no, per a ell- irresistible, als lavabos d’un museu.
A partir d’aquí el protagonista reconeix ser incapaç de treure-li les mans del damunt, cosa que el jove, que viu de la prostitució, aprofita. El llibre, però, fa un gir de 180 graus quan passa a explicar-nos les arrels del desig, els confusos i traumàtics inicis en l’homosexualitat de l’ara professor quan tot just era un adolescent, la seva pròpia negació i la dels demés que fan que, quan encara no ha descobert el plaer, trobi el dolor. I què és doncs, allò que ens pertany? Tot plegat: dolor i tendresa, plaer i neguit, en un sol paquet indissoluble escrit sense ampul·lositat, amb un estil directe que a voltes ens sembla cru, i d’altres, tendre, com el desig mateix. De vegades sembla que l’autor vulgui mantenir distàncies d’aquest desig (igual que el seu protagonista) i descriure’l com un observador objectiu, com ho faria un erotòman fart de pornografia. I a la pàgina següent pot arribar a tenir l’emotivitat de la història d’amor més perfecta.
Garth Greenwell.
En qualsevol cas, el que hi ha com a rerefons és una normalitat absoluta. Podríem estar llegint perfectament una historia de desig heterosexual i tindria els mateixos components… excepte potser la vergonya, si més no als nostres temps (però pregunteu a les àvies), perquè el desig sexual no és gaire diferent si és d’un sexe o d’un altre. Som nosaltres qui fem i marquem les diferències. I el que no ens pertany? En aquest cas l’objecte del desig, perquè l’autor també deixa palesa la idealització que porta al darrere tot desig. El protagonista és conscient d’estar idealitzant Mitko, el jove prostitut, però alhora reconeix ser incapaç de deixar de fer-ho. El Mitko que ell desitja és una mena d’al·lucinació, una creació de la seva ment i del seu desig. Rau als seus somnis i té poc a veure segurament amb la persona que és. De fet, el de Mitko és l’únic nom propi que trobareu en tota l’obra, i no és un fet casual.
En definitiva, Lo que te pertenece és un llibre potent i imprevisible, dos adjectius que també li escauen força al desig, on el detall per la més mínima de les reaccions, pel més amagat dels sentiments el situen a l’alçada dels llibres amb futur, els que perviuen, es recorden i es reediten de tant en tant. Tot plegat sorprenent si pensem que és una primera novel·la (això si, plena de referents literaris, no endebades el protagonista és professor de literatura) tot i que Garth Greenwell ja s’ha fet un nom com autor de poesia. Si el desig, com dèiem al principi, és inexplicable, també és difícil de descriure, però Greenwell ho ha fet. Ha baixat a les clavegueres i ha pujat als cels, i de tot plegat n’ha fet un llibre emotiu, potent i brillant.
