Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Eva Arderius (Castellar del Vallès, 1979) és periodista. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació i des del 2001 treballa a Betevé, on dirigeix i presenta el programa Bàsics. En aquest llibre, Una altra Barcelona (Enciclopèdia Catalana), al llarg de deu capítols o postals alternatives, recull el testimoni i la tasca de personatges rellevants, homes i dones poc coneguts, que conformen aquesta altra Barcelona, tan real i visible, per poc que es passegi per indrets diversos de la ciutat, gens turístics i, sovint, no gaire amables. El llibre se situa en diferents barris tot i que el cor de Barcelona, el Raval, hi és molt present. Les lluites veïnals i els problemes es poden comparar amb els de la Transició, però si bé la misèria es pot assemblar, el context és molt diferent, i això ens ho explica amb molta claredat l’autora, en una rellevant i indispensable introducció. Probablement hi havia aleshores una aspiració comuna, la necessitat de democràcia unia més fàcilment la gent i contribuïa a difondre les necessitats de cadascú. Avui, a més a més, la població és molt heterogènia, amb gent de molts llocs del món, tot és molt més difícil. El moviment veïnal està més fragmentat, hi ha un gran nombre d’associacions, de plataformes.
Encara queden persones que avui lluiten per a diferents reivindicacions i que provenen d’aquells moviments veïnals. Moltes vegades s’ha de prioritzar la feina assistencial per damunt de les reivindicacions polítiques. L’autora incideix en un tema poc agradable, el codi postal condiciona més que no pas el codi genètic, les diferències de nivell de vida, de possibilitats de superació, fins i tot de longevitat, difereixen de forma inquietant i escandalosa, en molts casos, d’uns barris a uns altres. En aquest llibre hi ha protagonistes evidents, en ocasions són les mateixes víctimes les qui han passat a ser defensores de drets vulnerats de forma reiterada. Les administracions, malauradament, no poden arribar a tot arreu, fins i tot en el cas que existeixi una certa bona voluntat. Hi ha molts problemes: atur, l’escandalosa qüestió de la manca d’habitatges i de la gent que viu al carrer, la degradació d’alguns espais, la droga, centrada sovint en els narcopisos emergents, la situació de les actuals treballadores de la llar, cuidadores de gent gran dependent, amb pocs drets i mals sous. I problemes més globals, com ara el canvi climàtic, també suren en aquest conjunt i preocupen gent jove, cada vegada més compromesa.
Aquest llibre està molt ben escrit, Arderius defuig fer literatura, fa periodisme, que també és literatura, ben mirat, però amb un objectiu molt més directe i proper. Hi ha moltes històries en aquest volum, que es fa curt, ja que de tothom que hi surt en voldries saber més coses i, fins i tot, poder seguir de forma directa les seves lluites. Arderius connecta amb un rellevant periodisme de denúncia, aquell que havien fet fa anys Huertas Claveria i d’altres, gràcies al qual tenim referències i testimonis sobre un passat amb moltes mancances que, en ocasions, s’ha intentat oblidar, com si ja s’haguessin superat tots els problemes o es trobessin, més o menys, en via de solució. La periodista va als barris, s’implica, se li percep empatia amb les persones que entrevista, no perd de vista el periodisme de denúncia i compromís que està fent, cosa gent senzilla quan al darrere de tantes situacions hi hauria tantes novel·les possibles.
Sap greu acabar aquest llibre, esperançador, malgrat les misèries que ens explica. En aquests temps és habitual cert pessimisme a l’entorn del tema reivindicatiu quan, de fet, hi ha un bon grup de gent que s’implica en la millora de la vida col·lectiva, sense cap interès de promoció política ni de guany econòmic. Espero que Eva Arderius pugui oferir-nos més llibres en aquesta línia, absolutament imprescindibles en una època en la qual sovint els mitjans de comunicació dediquen relativament poc espai a aquestes situacions i a aquestes persones admirables. Actualment es publiquen molts volums sobre Barcelona, la gran majoria sobre anècdotes antigues, història recreativa, art i la resta. En canvi, llibres com aquest, que ens mostren la realitat present i incòmoda, són molt poc freqüents. Altament recomanable, vaja.
