Jan Arimany: «Estic obert a publicar bons escriptors, m’és igual d’on siguin»

Aquest advocat andorrà ha passat de tenir un bloc literari i un canal de YouTube a fundar l'editorial Trotalibros
Jan Arimany (2)

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Jan Arimany ens explica que ell és un lector que no va deixar de llegir quan estudiava dret ni quan va començar a exercir d’advocat. Llegia més i més fins que va decidir fer un canvi de rumb a la seva vida i estudiar un màster d’edició internacional. Ara s’ha atrevit a fer el pas per intentar fer realitat el seu somni: crear la seva pròpia editorial. Trotalibros era el nom del seu bloc de crítica literària, i també del seu canal de YouTube. Ara és la marca de la seva empresa, un segell que ha començat publicant novel·les de grans autors internacionals que a casa nostra són poc coneguts, com Tarjei Vesaas, Nikos Kavadías i Lewis Grassic Gibbon. Ara bé, Arimany té clar que en el futur el seu objectiu és publicar bons escriptors, i això inclou també els catalans. Entre els seus projectes més immediats: una traducció al castellà de Solitud de Víctor Català.

 

Trotalibros és el nom de l’editorial, però abans era un bloc literari. Com recordes els teus inicis amb el bloc?

Amb molta il·lusió, des del principi he tingut la sensació que el meu bloc era el meu racó privat, el meu refugi, on podia compartir tot el que sentia amb les meves lectures. Sempre ha estat un projecte que m’ha donat molts bons moments, m’ha portat a conèixer gent extraordinària, a viure experiències úniques, a superar-me, com quan vaig decidir signar amb el meu nom o quan vaig fer el salt a YouTube. Quan t’ho passes tan bé amb una cosa, poc importa el que diran, que tantes vegades ens atura de fer el que ens ve de gust fer.

El bloc segueix viu. Hi ha hagut la temptació de deixar-ho estar?

No, en cap moment vaig pensar tancar el bloc, per a mi segueix sent igual d’important. Tampoc ho vull convertir en un mural publicitari de l’editorial, busco que es complementi la meva feina i el bloc, que no ha canviat gens ni mica.

Quantes persones formen l’editorial?

Estrictament parlant només jo treballo a l’editorial, però compto amb molts col·laboradors, des de traductors als dissenyadors, passant per distribuïdors, llibreters, correctors, il·lustradors i fins i tot lectors que s’han implicat tant en el projecte que sens dubte en són una part essencial.

Com i quan vas decidir fundar l’editorial?

Era una idea que va créixer de manera molt orgànica, sempre li he donat voltes a com seria la meva editorial, des dels temps en què treballava d’advocat, i aquesta idea va anar evolucionant i afinant-se a mesura que estudiava el màster d’edició, feia pràctiques a Edicions del Periscopi i treballava a Vicens Vives. Però sempre arriba aquell moment en el qual la teva parella, o un amic, o els teus pares et diuen: «escolta, i si en comptes d’estar-nos parlant tot el sant dia de com seria la teva editorial no et poses a treballar per fer-la realitat?», i fas un clic, et fan veure que el somni es pot arribar a complir.

Quines són les dificultats a l’hora de crear una editorial?

Tot el sector editorial sembla fet a mida pels grans grups o les editorials amb una llarga trajectòria, no hi ha massa facilitats per als que comencem, però realment són aquests impediments els que et fan demostrar que vas de debò. Una d’aquestes dificultats és el moment kafkià en el qual les agències literàries t’exigeixen un distribuïdor per confiar-te els drets d’un llibre i, a la vegada, la distribuïdora t’exigeix una bossa de drets per acceptar distribuir-te. Però, tot i que pugui semblar naïf, si creus en el teu projecte tard o d’hora aquestes coses es superen. El més complicat, sens dubte, és que llibreters i lectors confiïn en tu i et donin l’oportunitat de llegir els teus llibres.

Quan es fa rentable tenir una editorial?

T’ho diré quan finalment aconsegueixi la rendibilitat de la meva editorial. En aquest sentit el més important és anar creant un catàleg que consolidi el projecte.

Crees una empresa en plena tempesta de la covid. Hi ha por, respecte…?

Moltíssima por, en un principi. Es va ordenar el confinament domiciliari quan només portava dos mesos dedicat exclusivament al meu projecte, imagina’t la incertesa que això em va produir. Afortunadament, i per sorpresa de tot el sector, la gent es va avorrir de seguida de veure sèries i va tornar a la lectura, o directament la va descobrir. Òbviament són moltes les dificultats que m’estic trobant degut a la situació, però les meves editorials preferides han nascut en temps de crisi i de moment està anant prou bé.

Com serà el catàleg de Trotalibros? Quina serà la seva ànima?

Els tres primers llibres ja demostren que Trotalibros Editorial publicarà obres molt diferents, però sempre mantenint un cuidada selecció. L’únic que compartirà tot el catàleg és que seran llibres que no deixen indiferent al lector, que arrisquen, que busquen els límits de l’art de la literatura. Ara per ara l’editorial només té una col·lecció (Piteas) dedicada a recuperar llibres injustament oblidats, tant se val on foren escrits o quan van ser publicats.

Hi haurà llibres en català?

Sí, l’any que ve.

Trotalibros és una editorial andorrana. Això pot dificultar la distribució i promoció del llibre a Catalunya i a Espanya?

La dificultat no està tant en la distribució i la promoció, sinó en la impossibilitat d’accedir a les subvencions europees, espanyoles i catalanes a les que sí tenen accés tantes altres editorials. Trotalibros només pot tenir accés a les subvencions culturals andorranes, tan limitades i pensades per a editorials locals que a les d’aquest any ni tan sols ha estat possible presentar-s’hi. Tot i això no me’n penedeixo, sóc andorrà i per a mi és un plaer crear moviment cultural al meu país.

Per què vas apostar per Nikos Kavadías per inaugurar el catàleg?

Va ser una espècie d’intuïció. Quan vaig llegir La guardia per primera vegada vaig pensar: «ja està, ja tinc el primer llibre de l’editorial.» Kavadías va immortalitzar en la seva única novel·la el sòrdid món dels mariners desarrelats que veuen passar la seva vida entre guàrdies, ports i prostitutes. Kavadías era un d’ells i es nota. Més enllà de la seva majúscula qualitat literària em sembla tota una declaració d’intencions. A més, l’oportunitat de sortir juntament amb Club Editor (que ha publicat l’edició en català) m’ha permès aprendre dels millors, la Maria Bohigas i l’Alejandro Dardik han estat molt generosos a l’hora de guiar-me, ajudar-me i aconsellar-me.

I què ens pots dir de Tarjei Vesaas i el seu El palacio de hielo?

Si La guardia va ser un part ple de complicacions i contratemps, la publicació de El palacio de hielo va transcórrer suau com el mateix relat. Va caure a les meves mans per casualitat, me’n vaig enamorar, tots els agents implicats van posar facilitats (tots trobàvem increïble que una novel·la així estigués desapareguda de les llibreries) i finalment es va publicar. És una història meravellosa, aparentment senzilla però que amaga un engranatge narratiu impressionant. Relata el viatge emocional que viu una nena que ha perdut algú. Vesaas conjuga la naturalesa i la converteix en un símbol dels sentiments de la protagonista. Una joia.

Quins altres autors recuperarà Trotalibros?

El passat mes de març es va publicar el tercer llibre de l’editorial, Canción del ocaso, de Lewis Grassic Gibbon, repetidament votada com el millor llibre escocès de tots els temps. És una novel·la extraordinària que inexplicablement no s’havia traduït al castellà. És la història de la Chris Guthrie, una jove que creix en una comunitat rural escocesa durant els anys previs, simultanis i posteriors a la Primera Guerra Mundial, que ho canviarà tot. A més, a finals d’any es publicarà un dels grans projectes d’aquesta editorial: la traducció al castellà de Solitud, de Víctor Català, una traducció que està a l’alçada d’aquest clàssic de la literatura catalana que imperdonablement poca gent coneix fora de Catalunya.

Per a una editorial acabada de néixer és fàcil contractar autors consolidats, encara que una mica oblidats?

Al principi costa i és normal, precisament la feina d’un agent és trobar una editorial que sigui capaç de potenciar i acompanyar els seus títols, però a mesura que et vas fent un mínim catàleg, aquest parla per tu. La màgia es produeix quan passes del dit al fet; abans havia d’explicar molt bé a cada agent cap a on aniria el projecte, a mesura que hi ha més títols publicats sembla que l’editorial es pot anar defensant sola: l’agent veu quin tipus de llibres fas i com apostes i acompanyes cada un dels llibres que has publicat.

Quina ha estat la primera alegria com a editor?

Tocar el primer llibre que has editat tu, sentir la suma de tants anhels, esforços, il·lusions i patiments a la teva mà.

Què és el que t’agrada i que no t’agrada de la indústria editorial?

El que més m’agrada és el sentiment de germanor i de cooperació que existeix entre els actors de la indústria. La majoria de gent del sector hi és, no per fer-se ric, sinó perquè li apassiona la literatura. Cap editor m’ha negat ajuda o consell quan l’he demanat, hi ha un sentiment compartit de que l’important és fer arribar bona literatura als lectors. El que menys m’agrada és trobar-me portes tancades pel sol fet d’estar començant. En aquest sentit el sector sencer hauria de fer una reflexió seriosa sobre si es volen tancar amb els de sempre o si el que interessa és obrir les portes a tothom, posant facilitats precisament als que comencem. Sincerament opino que la segona alternativa beneficiaria tothom.

T’agradaria canviar alguna cosa de la indústria (o fer alguna cosa diferent) amb la teva editorial?

La comunicació directa amb el lector. Sempre he trobat a faltar aquest diàleg entre editor i lector i és una cosa que estic decidit a intentar fent aquest projecte absolutament participatiu i transparent.

De quines editorials has estat o ets un lector fidel?

De moltíssimes! En català Viena Edicions, Club Editor, Edicions del Periscopi, Edicions de 1984 i L’Altra Editorial. En castellà Anagrama, Navona i Alba, entre altres.

Entenc que estàs obert a publicar autors espanyols, catalans, andorrans…

Estic obert a publicar bons escriptors, m’és absolutament igual d’on siguin. De moment, aquest any publicaré l’obra mestra de Caterina Albert en castellà.

Com t’agradaria que fos Trotalibros d’aquí a deu anys?

Una editorial consolidada, de prestigi, que compti amb la confiança de molts lectors i sigui un punt de trobada per tots ells. El meu objectiu és que un lector algun dia digui: «si el publica Trotalibros és perquè aquest llibre és bo.»

Categories
EditorsPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES