‘Tiempo’, el nou misteri sobrenatural de Shyamalan

La pel·lícula gira al voltant d'un grup de turistes que queden atrapats en una platja on envelleixen molt ràpidament
Tiempo M. Night Shyamalan

Manel Haro / @manelhc


M’atreviria a dir que M. Night Shyamalan es guanya més el seu públic gràcies als tràilers de les seves pel·lícules que per les pel·lícules en si mateixes. M’explico: sempre que veig el vídeo promocional de les seves històries, penso que no me les puc perdre, així que quan s’estrenen, corro al cinema a veure-les. Ara bé, aquesta fe que tinc en el director no és tant per la solvència de la seva filmografia en general, sinó més aviat perquè recordo aquells primers títols que tant ens van impactar (almenys a mi!). Parlo d’El sisè sentit i d’El protegit, però també d’El bosc. Hi ha, per tant, una mena de confiança en el seu potencial com a guionista i director, gairebé com assumint que en algun moment el seu talent tornarà a mostrar-nos la seva millor cara, la qual cosa -ja que hi som- no passa amb Tiempo.

La seva darrera pel·lícula sembla apassionant quan veus el tràiler: la història gira al voltant d’un grup de turistes que arriben a una platja molt exclusiva, tan exclusiva que només aquells que s’allotgen en el mateix hotel poden anar-hi. Però només és un viatge d’anada, perquè quan volen tornar no poden fer-ho. Alguna cosa estranya passa allà, aviat veuen un cadàver, i en poca estona descobreixen que estan envellint a una altíssima velocitat, especialment els nens. Tot això és el que qualsevol espectador pot veure al tràiler, no he afegit cap més informació; ara bé, podria dir que, en essència, la pel·lícula és això durant gairebé dues hores. El que no mostra el tràiler són els conflictes que s’esdevenen entre els personatges i, és clar, el misteri que hi ha darrere de tot plegat.

Shyamalan es va inspirar en la novel·la gràfica Castillo de arena de Pierre Oscar Lévy i Frederik Peeters (es troba en castellà a l’editorial Astiberri), encara que amb moltes llicències. Com deia, la idea no està gens malament: per què els personatges estan envellint tan ràpidament? Per què no poden sortir de la platja? No cal dir que estem davant d’una pel·lícula de gènere fantàstic, encara que en el seu rerefons hi ha una sèrie de plantejaments ètics i morals que connecten, en certa manera, amb la nostra realitat. El gran problema de Tiempo és que hi ha coses que no acaben de quallar, girs que no són versemblants o situacions que són massa forçades: sense anar més lluny, el desenllaç.

Vaja, fins i tot un es planteja si s’ha perdut alguna cosa per entendre aquell final. En línies generals, vaig sortir del cinema més aviat decebut, perquè la història donava per a una mica més de profunditat, per a més consistència, per a uns conflictes més treballats. I, sense cap mena de dubte, Shyamalan es podria haver estalviat algunes escenes que volen aportar dramatisme, però que estan molt agafades amb pinces. Per altra banda, un dels personatges importants és un pare de família, interpretat per Gael García Bernal, que no m’acaba d’encaixar en aquest paper. No em sembla mal actor, però crec que hi havia altres actors més adequats per a aquest rol. En definitiva, una pel·lícula per passar l’estona i poca cosa més (amb un bon tràiler, això sí).

Categories
CINEFantàsticThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES