Xosé Luis Méndez Ferrín (Ourense, 1938) és un reconegut escriptor gallec, ha estat president de la Real Academia Galega, activista polític, empresonat i processat en algunes ocasions, doctor en Filologia, d’una gran cultura, molt premiat i d’un nacionalisme universalista, proposat en alguna ocasió per al Premi Nobel. Té una obra extensa i diversa, en molts gèneres, no sempre fàcil de trobar ni de conèixer, tot i que compta amb algunes traduccions al castellà i a d’altres idiomes i també es pot trobar alguna cosa en català. En tot cas, potser paga la pena defugir la mandra i intentar fer un esforç quan es tracta d’escriptors en llengües properes i acostar-nos a l’original.
Aquest llibre de narracions ha estat publicat per diferents editorials. En aquest cas ens trobem amb una bona traducció al castellà de Luisa Castro i amb una edició de la interessant i imprescindible editorial Hoja de Lata, petita, independent, asturiana i amb un catàleg de categoria en el qual gosaria a dir que no hi ha res sobrer.
Arraianos és un llibre singular, misteriós, reflecteix les característiques tan gallegues d’amor a la terra i arrelament a una manera de fer determinada, sense caure en els tòpics. Els arraianos són la gent de La Raya, un territori entre Galícia i Portugal que defuig les fronteres polítiques i obligatòries dels mapes mal pintats. Tenen fama d’estranys, d’especials, potser és el destí dels territoris fronterers, en general. Encara existeix en molts d’aquests llocs un lligam amb la natura i la terra i una determinada mitologia pròpia.
Les deu narracions del llibre ens situen en èpoques diferents, des del temps del carlisme fins al franquisme més desolat i cruel. Ens trobem amb odis i rancúnies, orgulls i violència, i, sobretot, resistència moral davant de l’absurd del capteniment humà. També ens ensopeguem amb fets que ens remeten a la Galícia misteriosa i que, als amics de comparacions tòpiques, els poden evocar allò del realisme màgic, que ja estava inventat abans del boom hispanoamericà. Hi ha molta màgia en aquests contes, sovint cruels, una màgia que provoca temor i que ens remet a les velles rondalles rurals explicades a la vora del foc, que agermanen una mena d’ànima universal, tot i que en cada indret es manifestin de forma diferent i, avui, semblin a punt de desaparèixer.
No es aquesta una literatura de lectura fàcil, l’autor barreja evocacions i realitats, el passat i el present, la brama i els fets verídics. Els contes situats a l’entorn de la repressió política són altament inquietants. Més enllà de la temàtica ens trobem amb una prosa excel·lent, que demana recórrer a l’original així que sigui possible. L’autor és, també, un gran poeta, i això es nota en aquesta prosa tan personal, intemporal en molts moments malgrat algunes, poques, referències concretes.
Xosé Luis Méndez Ferrín és un autor que caldria conèixer en profunditat i al qual ben segur que tornarem així que el comencem a llegir. Arraianos ens ofereix l’oportunitat d’acostar-nos de nou a aquest immens univers gallec, difuminat en aquest cas en un espai de franja indefinida, amb persones a les quals se’ls ha atribuït un caràcter determinat. El cinema gallec actual, tan interessant i innovador, té una pel·lícula amb aquest mateix títol, d’Eloy Enciso, de 2012, que incideix, sense provenir d’aquest llibre, en el tarannà i característiques de la gent de La Raya.
