Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Les protagonistes de Cuánto oro esconden estas colinas (Gatopardo Ediciones, amb traducció al castellà de Benito Gómez Ibáñez) són dues germanes, Lucy i Sam, de deu i nou anys. Són a Califòrnia durant la febre de l’or, amb una pistola i el cadàver del seu pare a sobre. Caminen sense rumb a la recerca del futur, però les seves diferències marquen els seus camins respectius i amenacen de separar-los.
Aquesta novel·la de C Pam Zhang (Pequín, 1990), escriptora xinesa que va emigrar als Estats Units, està dividida en quatre parts i va quedar finalista del Premi Booker 2020. En una ciutat de l’Oest Mitjà, dues nenes presencien la mort del seu pare, a qui anomenen Ba. La seva mare, Ma, va desaparèixer fa temps, i ara s’han de valdre per elles mateixes, així que emprenen el camí cap enlloc, encara que en realitat és un viatge cap al seu interior.
Després d’haver recorregut tants pobles i d’haver-se trobat amb tota mena de gent, la Lucy i en Sam són dues nenes a qui poques coses fereixen. La relació entre elles no és ni bona ni dolenta, sinó una realitat freda. Ara, sense figures paternes pel mig, el que ha de venir amenaça de trencar la relació de totes dues i d’entorpir els seus projectes de futur. Totes dues creuen encara que somiar és suficient perquè es compleixi allò que desitgen, però aviat s’adonaran que no és així. L’autora ens presenta una història de dol, on dues nenes han d’enfrontar-se a la mort, a la pèrdua d’un ésser estimat. Així mateix, es pregunten què vol dir «llar», i per què costa tant trobar-lo, si és que existeix.
La família era la peça fonamental de la vida. «La família és la primera cosa», repetien els pares a les dues germanes. Ara, sense ells, si les coses no surten bé poden tornar. Però, on? Tota la novel·la està narrada per Lucy, així que la veiem a ella mateixa i a la resta de personatges a través dels seus ulls, excepte en un capítol, on el lector escolta només la veu de Ba, que explica la seva història amb Ma i desvetlla secrets. Els seus orígens són confidencials, i de vegades és millor no saber-los. Sense Ba ni Ma, les germanes no se senten desprotegides, però sí mancades, incompletes. «Cap carícia a la pell excepte la de l’aigua del riu», es lamenten.
Totes dues recorden els seus pares i intenten reconèixer els seus avantpassats en elles mateixes. Tot i això, l’herència dels cossos, els gestos i els actes no són suficient per conèixer tot el que els agradaria. Fan part del camí amb la companyia d’un gos que amb prou feines pot caminar amb dues potes.
Ba es va dedicar a la recerca d’or en terres àrides, sotmès a les enveges i avarícies alienes. Aquest or del qual parla el títol de la novel·la és una excusa que s’oblida aviat per desenvolupar la història de les dues germanes. El fantasma de Ma parla a Lucy, mentre que a ella li sembla veure Ba en les paraules i els gestos de la seva germana. Són molt diferents: Lucy és assossegada i decidida, mentre que Sam és tossuda. Lucy vol assentar-se en algun poblat, però Sam vol continuar el camí, potser eternament.
Tot i la difícil convivència, intenten caminar juntes per terres de sequera, i ho fan plenes d’esperances i il·lusions infundades. Es camuflen a la natura i s’adapten a l’entorn pel qual es mouen mentre carreguen amb el dolor familiar com si fos un àlbum de fotos. Sortir corrent no entrava als plans del seu pare, això només ho feien els covards, i tampoc en el d’elles. Ara actuen en funció dels seus records. ¿Té sentit caminar sense rumb o estan arriscant les seves vides en va?
C Pam Zhang tracta temes com ara la família, la marginació de les minories, la immigració, l’exclusió, la pobresa, la fraternitat, la supervivència, la solitud, l’individualisme, la violència, la identitat i el valor de les promeses. Per aquesta novel·la també passegen els dracs de ferro (així anomenaven els primers trens) que començaven a recórrer la zona, així com l’extinció dels búfals, que es barreja a la narració amb l’extinció de la pròpia família. Finalment, totes dues, entre la voluntat de desaparèixer i la de passar desapercebudes, aprenen a diferenciar la veritat i la mentida i es pregunten quant perdura el nostre pas per la Terra. Potser res.
