Darrer assalt de ‘La casa de papel’

La sèrie de Netflix s'acaba després de cinc temporades, però anuncia un spin-off amb el personatge de Berlín
la casa de papel temporada 5 2

Manel Haro / @manelhc


Les sèries que pugen tan amunt poden patir una forta caiguda a mesura que s’apropen al final. Sovint és perquè s’ha estirat el fil més del que la història podia aguantar i això es tradueix en pèrdua de versemblança, personatges desdibuixats o sensació de repetició, entre altres coses. En el cas de La casa de la papel -la sèrie espanyola de Netflix que ha esdevingut un fenomen internacional-, el tema de la versemblança sempre ha estat una mica agafat amb pinces, però l’espectador sap quan s’ha de posar en situació i entendre que a vegades l’espectacle demanda una mica de la seva benevolència o ingenuïtat. En aquest sentit, La casa de papel té moltes situacions difícils de creure, però l’engranatge argumental sembla tan ben filat, que seguim enganxats a la pantalla.

Vaja, estem parlant de robatoris d’aquells (en principi) impossibles, així que entrar en el joc de la sèrie comporta -ho assumim- certes concessions per part nostra. Però hi ha petits detalls que, d’haver-los polits una mica, no afectarien l’espectacularitat de l’acció i de l’argument i, fins i tot, ajudaria a fer-ho tot una mica més rodó: ja m’he referit en un altre article als primers capítols d’aquesta cinquena temporada, així que centrant-me només en els darrers, no té cap sentit -per exemple- que el coronel Tamayo (Fernando Cayo) faci rodes de premsa al carrer, amb el banc d’Espanya al darrere i amb tota la gent seguidora de la banda de lladres al davant. Això és una minúcia, una cosa més gran seria tot el que envolta el personatge d’Alicia Sierra (Najwa Nimri) i una altra encara més gran que El Profesor (Álvaro Morte) ho hagi previst absolutament tot, sense gairebé cap marge d’error.

 

El Profesor i Berlín, en una de les escenes de la sèrie.

El Profesor i Berlín, en una de les escenes de la sèrie.

 

Arriba un punt en el qual la nostra benevolència o ingenuïtat d’audiència entregada a l’espectacle s’esgota. Però després de tants capítols seguint el robatori -i sabent que la sèrie no tindrà una sisena temporada-, tots volem saber com s’acaba la cosa. D’aquests darrers capítols m’han sobrat molts dels moments emotius entre els personatges, aquelles escenes de plorera que em deixaven sempre fora de joc. No eren necessaris. En canvi, penso que l’adrenalina va en augment a mesura que ens apropem al final, que el misteri es manté prou sòlid fins al darrer capítol i que el desenllaç -agradarà més o menys- és bastant coherent amb tot el que hem vist en aquestes cinc temporades.

Els productors han assegurat que La casa de papel no tindrà continuïtat, perquè no es pot seguir esprement aquests personatges, alguns dels quals m’han semblat autèntiques joies, com Berlín, interpretat per un magnífic Pedro Alonso (per a mi, la gran descoberta de la sèrie juntament amb Alba Flores). Justament perquè Berlín té una gran història al darrere, Netflix estrenarà durant el 2023 un spin-off al voltant de les seves aventures, algunes de les quals ja hem vist durant la sèrie, així que s’acaba una història, però no el seu univers.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES