Gerhard torna a la Casa Gomis

Edmon Colomer va dirigir el ‘Concert per a 8’ que el compositor català va enllestir per a la inauguració d’aquesta casa de La Ricarda, fruit de la seva amistat amb la família Gomis Bertrand
Robert Gerhard
Robert Gerhard.

Manel Haro / @manelhc


La temptació de titular aquest article amb alguna frase (aparentment) ocurrent i juganera com «Gerhard s’enlaira a La Ricarda» o «Gerhard aterra finalment a La Ricarda» és gran. Ho és perquè en aquesta zona del Prat de Llobregat plana l’amenaça de l’ampliació de l’aeroport. I és sota aquest cel que entre 1953 i 1963 l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana (1913-1989) va aixecar la Casa Gomis, un habitatge per a la família Gomis Bertrand que és un símbol de l’arquitectura racionalista, un exemple d’una nova manera d’entendre l’arquitectura en ple franquisme, que aviat va esdevenir cau de cultura per a noms com Joan Miró, Joan Brossa, John Cage, Merce Cunningham, Robert Gerhard, Antoni Tàpies i Josep Maria Mestres Quadrenys, entre altres artistes.

No és d’estranyar, el matrimoni Gomis-Bertrand tenien un fort compromís amb la cultura i especialment per la música i en la concepció de la Casa Gomis -encarregada pel matrimoni el 1949- no van deixar de banda aquesta passió que havia de servir per estimular la vida cultural entre les seves parets. Els anys seixanta eren encara temps de foscor, però també d’innovació i explosió cultural, i de la mateixa manera que el disseny de la Casa Gomis és un exemple d’arquitectura d’avantguarda també és un exemple de modernitat la música de Robert Gerhard, influït per l’obra de Schönberg.

 

Casa Gomis

Casa Gomis de Bonet i Castellana.

 

Fruit de l’amistat de Gerhard amb la família Gomis, el compositor català va compondre el seu Concert per a 8 – peça per a vuit instruments pensada per ser interpretada amb motiu de la inauguració de la casa- el 1963, tot i que finalment es va estrenar a Londres un any abans. Gairebé seixanta anys després, l’obra es va poder escoltar ahir a la mateixa Casa Gomis en una doble sessió que volia reivindicar l’espai com a «llavor de vida cultural que alguna entitat ha de continuar fent créixer, per la transcendència que té aquesta casa», tal com va explicar en els moments previs l’arquitecte conservador de l’habitatge, Jordi Roig. És per aquesta idea de transcendència -que comparteixo- que és millor fugir de titulars massa frívols.

El Concert per a 8 es va escoltar, en cadascuna de les dues sessions, dues vegades. En paraules de Marita Gomis, filla del matrimoni Gomis-Bertrand, «una obra que no coneixem l’hem d’escoltar com a mínim dues vegades, tal com demanava el mateix Gerhard.» Com a valor afegit vam poder comptar amb una completa explicació de la peça, i de la música del compositor català, entre les dues interpretacions, per part del director d’orquestra Edmon Colomer, gran especialista en Gerhard. És a dir, una audició abans de l’explicació i una altra després. Colomer va recuperar unes paraules que el compositor va pronunciar l’abril de 1930: «l’esforç que ens suposa escoltar una música desconeguda a vegades és superior al nostre desig de deixar-nos sorprendre, així que preferim avorrir-nos.»

 

Gerhard Colomer

‘Concert per a 8’ a la Casa Gomis.

 

La vetllada que va tenir lloc a la Casa Gomis va estar lluny de qualsevol signe d’avorriment, no només per una música absolutament suggestiva i una acústica immillorable, sinó també per la bona compenetració dels músics amb el director d’orquestra. Cada element de l’engranatge musical que proposava Gerhard -un «fenomen sonor difícilment intel·ligible», segons Colomer- va sonar a la perfecció. No es tractava d’entendre la música, sinó de sentir-la, d’accedir a la lògica que proposava el compositor, ser capaços de concebre que una guitarra es pot tocar amb un arc, que un piano es pot tocar amb baquetes, que un contrabaix pot emetre aguts i que els sons fets picant de mans no són capricis, sinó petites referències, enmig de tanta modernitat, a la música tradicional, al flamenc. Es tractava de deixar-se seduir pels diversos models de continuïtat de la peça. El mateix Gerhard ho explicava en un comentari introductori a la partitura del seu concert editada per Oxford University Press: els instruments «no han de ser considerats com si fossin una evocació o una il·lustració de cap idea extramusical.»

Va dir Colomer que Gerhard era «un músic d’una inquietud intel·lectual notabilíssima, un explorador que sempre volia anar més enllà, sorprendre», i és per això que aquest Concert per a 8 aplega «una gran quantitat d’idees rítmiques, sonores i instrumentals.» La música de Gerhard projecta la transcendència que també amaga la Casa Gomis. La d’ahir va ser una vetllada per transcendir, per establir una relació molt personal amb la música i l’arquitectura. Cal agrair a la família Gomis Bertrand que continuïn obrint les portes d’una casa amb tanta història i cultura. Que no es perdi mai.

Categories
CLÀSSICAConcerts
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES