La bellesa evasiva i misteriosa de l’obra de Josep Clarà

El Castell de Vila-seca exposa, gràcies a la Fundació Vila Casas, l'univers creatiu i personal de l'escultor català
Josep Clara

Manel Haro / @manelhc


El Castell de Vila-seca ens brinda la possibilitat d’endinsar-nos en l’univers creatiu i personal de l’escultor català Josep Clarà (Olot, 1878 – Barcelona, 1958) gràcies a una exposició de la Fundació Vila Casas a càrrec de la comissària Cristina Rodríguez-Samaniego. Amb el títol de Josep Clarà i l’univers mediterrani, la mostra ens passeja per set àmbits expositius que apleguen una seixantena d’obres entre escultures, dibuixos i pintures que mostren la seva evolució artística des de 1898 fins als seus darrers anys, passant per la influència del Simbolisme francès i pel seu gir cap al Noucentisme, al voltant del 1910.

Clarà va viure a París entre el 1900 i el 1931, quan es va establir definitivament a Barcelona. Dels seus inicis a la capital francesa en són peces clau Èxtasi (1903) i La Romanesa (1905), presents a l’exposició de Vila-seca. Llavors, el Simbolisme era el protagonista del panorama artístic. A París assoleix un estil propi, esdevé un referent internacional, participa en diverses exposicions, aconsegueix una bona clientela i teixeix una generosa xarxa de contactes. Entre els seus referents dels seus anys francesos hi són Paul-Albert Bartholomé i Auguste Rodin.

L’exposició s’obre amb els inicis creatius de Clarà, els seus orígens a l’Escola de Dibuix d’Olot, sota el mestratge del paisatgista Josep Berga, on aprèn la importància del treball al natural, abans de fer el salt a París. A la ciutat francesa, llavors capital de les arts, «executa peces de gran poder evocador, de bellesa evasiva i misteriosa, capaces de vehicular emocions i sentiments complexos, sovint melangiosos o introspectius», explica Rodríguez-Samaniego. Més tard, farà el gir cap al classicisme d’avantguarda, amb obres d’arrel mediterrània pròpies del Noucentisme, gràcies sobretot a la influència del seu amic Aristides Maillol, qui el 1905 va presentar la seva peça Mediterrània obrint les portes a un nou panorama artístic més enllà del Simbolisme.

 

Josep Clara

 

L’exposició ens passeja per aspectes de la vida i l’obra de Clarà com la importància del model natural; la seducció pels espectacles d’òpera i dansa; les seves connexions amb el món de la política, la cultura i la vida social; la seva clientela, que sobretot encarregaven retrats i representacions de la maternitat i la infantesa; la seva faceta com a escultor públic amb un repàs d’obres emblemàtiques però també d’altres menys conegudes creades durant el franquisme; els seus tallers; i fins i tot la creació del Museu Clarà a la seva residència-taller de Barcelona, amb més de vuit-centes escultures, mil dibuixos i una col·lecció particular de diversos artistes, tot un material que va passar al fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya quan el Museu Clarà va tancar el 1995.

Josep Clarà i l’univers mediterrani és una exposició ambiciosa, ben organitzada, que ens permet conèixer l’obra, l’evolució i els processos creatius d’uns dels nostres escultors més preuats. També és una oportunitat per reflexionar sobre l’espai que ocupen noms com el de Clarà en l’actualitat i en la història de l’art. És una llàstima que es perdés l’antic Museu Clarà, encara que algunes d’aquelles obres es poden visitar al Museu de la Garrotxa, en un dipòsit del MNAC. Mentrestant, però, millor no perdre’s la mostra del Castell de Vila-seca. Fins al 5 de juny.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES