Cada dos anys, la ciutat de Sevilla es converteix en el centre del flamenc, amb un dels festivals més prestigiosos del món: la Biennal de Flamenc. La capital andalusa esdevé, durant la tardor, el principal punt de connexió d’un art antic i ple de passió. Des del 8 de setembre fins a l’1 d’octubre es van programar seixanta-vuit espectacles de les principals figures del flamenc, en les variants de cant, ball i guitarra.
Fa un segle, el 1922, Federico García Lorca, Manuel de Falla i altres intel·lectuals de l’època, van crear el primer «Concurso de Cante Jondo», celebrat a Granada. La Biennal de Flamenc va voler retre homenatge a aquesta efemèride amb el pregó inaugural de Laura García Lorca, neboda del gran poeta andalús. Hi va recordar una anècdota que ens parla de la passió que va tenir García Lorca pel flamenc: «una nit d’hivern del 27, reunits aquí sentint un de molt bo cantar por soleares, Federico va dir a Ignacio [Sánchez Mejías], “molt bé, però qui m’agrada de debò és Manuel Torre“. Ignacio va somriure i va dir “a veure si puc fer-ne alguna cosa”, i el seu xofer el va anar a buscar a prop, on sabia que estava cantant. I així va arribar el seu favorit a encendre la nit.»
Entre els artistes convidats a la XXII Biennal de Flamenc hi havia la cantaora Marina Heredia. La seva actuació al Teatre de la Maestranza va ser un homenatge a tres figures importants a la seva vida: Federico García Lorca, Manuel de Falla i a les seves arrels gitanes. Al seu nou espectacle, titulat Status Quo, va mostrar les influències dels versos de García Lorca i de l’esperit musical de Falla, amb els diferents pals del flamenc: Alegrías, Tientos, Solea o Tangos de Graná. A més, va comptar amb la participació del guitarrista José Quevedo «El Bola», el percussionista Paquito González, i un cor flamenc.
La ‘cantaora’ Marina Heredia.
La cantaora granadina va estrenar el 2019 Lorca i la passió. Un mar de somnis, al Generalife de l’Alhambra, espectacle flamenc on «volia agafar un fil conductor que és comú a moltes obres de Lorca, l’amor de la dona.» Marina Heredia ja havia posat veu a algunes de les cançons populars que van ser recopilades per Federico García Lorca.
Una de les grans novetats d’aquest any a la Biennal de Flamenc va ser el cicle Guitarra desnuda, una oportunitat per «conèixer l’avantguarda de la guitarra flamenca, la seva riquesa. Abans es demanava als guitarristes que acompanyessin la bailaora i ara creen espais sonors nous», com va recordar Gerardo Núñez, coordinador d’aquesta proposta.
L’encarregat de clausurar la Biennal al Teatre Lope de Vega va ser Rafael Riqueni. El guitarrista sevillà, nascut a Triana, un dels bressols del flamenc, va presentar el seu darrer treball, Herencia, on ret un homenatge a la història i tradició de la guitarra flamenca. La seva actuació al Lope de Vega va convocar un públic entusiasmat amb el seu art, i on es van poder escoltar la taranta Minerico o la Soleá de los llanos, sincer homenatge al mestre de molts, Manolo Sanlúcar.
