Explica Javier Cercas al seu llibre El monarca de las sombras (Random House) que escriure sobre el tiet de la seva mare, Manuel Mena, un jove falangista que va morir als dinou anys a la guerra, era una mena d’assignatura pendent, o almenys un pensament que li rondava pel cap però que sempre havia rebutjat. Si ets un escriptor d’èxit i tens una història més o menys propera com la d’aquest alferes franquista, potser el més normal és que l’acabis escrivint. Ara bé, això implica una gran exposició personal i familiar, i trencar amb les barreres que un es posa pel fet d’haver tingut família falangista. Al capdavall, les persones són filles del seu temps i un no és responsable del que van decidir els seus avantpassats.
Cercas ens comparteix els seus dubtes al respecte, però finalment s’embarca en un viatge en cotxe cap al seu poble natal, Ibahernando, a Extremadura, acompanyat del director de cinema David Trueba, qui va dirigir la pel·lícula Soldados de Salamina, basada en la novel·la de Cercas. Els dos comparteixen en el trajecte algunes inquietuds i neguits vitals, una conversa entre amics, abans de seure davant d’un dels habitants més antics del poble extremeny, amb qui s’han citat. Trueba enregistrarà l’entrevista, aquesta primera passa per començar a reconstruir la història de Manuel Mena, des que s’implica amb el bàndol franquista fins a la seva mort a la batalla de l’Ebre.
En referència a la mort del protagonista, Cercas ens porta a una interessant indagació al voltant de les circumstàncies que van envoltar els seus darrers moments: com va morir, quan, on, qui estava amb ell. No resulta fàcil, perquè la documentació oficial és imprecisa, però sortadament encara hi ha algun historiador local que va recollir tota la informació disponible sobre els episodis de la guerra en aquella zona (Manuel Mena va morir a un hospital provisional de Bot, poble de la província de Tarragona, després de ser ferit per una bala) i algun testimoni viu amb una memòria progidiosa.
L’autor parla d’ell mateix en tercera persona, es distància del material que tracta encara que parla de la seva família. Així, llegim fragments com el següent: «aclarado esto, parece imposible eximir a la familia de Javier Cercas de cualquier responsabilidad en las atrocidades cometidas aquellos días: primero, porque era ella quien ostentaba el poder en el pueblo.» Un d’ells era Paco Cercas, el seu avi patern, qui va anar a la guerra després de ser alcalde durant un breu període de temps. És a dir, tot i que l’autor se centra en Manuel Mena, no defuig el retrat familiar, que ens serveix per copsar quines eren les sensibilitats que es creuaven en aquell petit poble d’Extremadura durant els inicis de la Guerra Civil i que van motivar alguns dels moviments que van fer persones com Paco Cercas o Manuel Mena.
El monarca de las sombras no és només un retrat familiar, és també una mirada sobre la Guerra Civil, la recuperació de la memòria d’una de les moltes vides joves que es van perdre a la batalla de l’Ebre. Segurament no és de les millors obres de Cercas, hi ha molta més ambició en la recerca històrica que en la construcció literària, però, així i tot, és un llibre que té molt valor i que he llegit amb gran interès. Passen els dies i la història de Manuel Mena roman a la memòria.
