Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Opinions d’un pallasso (1963) explica la decadència de Hans Schnier, un jove pallasso alemany. Des que Marie l’ha deixat, res no és el mateix: comença a beure i cada vegada actua pitjor. Després d’un ascens meteòric a la fama, té una caiguda ràpida i el comencen a desprogramar dels teatres alemanys. Decideix tornar a casa, a Bonn, i des d’allà explica en primera persona totes les vivències que l’han portat al punt on és i totes les persones que ha conegut al llarg de la seva vida. Heinrich Böll ofereix en aquesta novel·la una visió molt interessant sobre la societat alemanya de la Guerra Freda.
Böll (Colònia, 1917 – Langenbroich, 1985) va ser un escriptor alemany guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1972. Va néixer al Regne de Prússia i va morir a la República Federal Alemanya: una vida iniciada amb la Primera Guerra Mundial, ben marcada per la Segona i viscuda a l’Alemanya desunificada. De caràcter pacifista, va ser un dur opositor del nazisme i va refusar d’unir-se a les joventuts hitlerianes. Va haver de fer el servei militar i va acabar en un campament nord-americà per a presoners de guerra.
Un cop acabada la guerra, el 1949 publicà la seva primera novel·la: Der Zug war pünktlich. Va tenir una carrera literària amb fama i múltiples preis, i va arribar a ser president de l’associació PEN Internacional. Opinions d’un pallasso (Ansichten eines Clowns) és una de les seves obres més celebrades i ara torna a les llibreries catalanes gràcies a l’Editorial Navona i a la traducció al català de Carme Gala (en castellà, es pot trobar a Seix Barral amb traducció de Lucas Casas).
El protagonista de la novel·la, Hans Schnier, és el fill d’una família rica de la ciutat de Bonn, dels Schnier del lignit. De jove es va enamorar de Marie, la filla catòlica d’un botiguer de la ciutat. A través d’aquesta relació, Schnier va conèixer l’entorn religiós i tot un conjunt de persones influents en el món clerical. A través d’aquests contactes i des de l’agnosticisme del protagonista es construeixen tota una sèrie d’idees, reflexions i converses entorn la religió, la doctrina catòlica i la moral cristiana. Es presenten diversos conjunts d’opinions amb tots els seus arguments contraposats i des d’una mirada crítica que funciona en tots dos sentits.
A través de la novel·la, l’autor també aconsegueix vehicular l’opinió política de l’època. Tracta també diversos temes històrics que resultaven controvertits des dels diferents personatges que integren l’experiència viscuda del protagonista. Es descriuen les actituds hitlerianes fervoroses durant la Segona Guerra Mundial, però també les contràries, i el seu camí de penediment un cop terminada la guerra. Es parla de política sense escuts, amb una dura crítica al CDU –el partit, després, d’Angela Merkel– que aixecaria polèmiques després de la publicació de la novel·la. S’enraona breument sobre la relació entre l’Alemanya Occidental i l’Oriental i fins i tot es parla de la homosexualitat.
En algunes ocasions, la traducció pot dificultar la lectura i obligar el lector a rellegir alguns paràgrafs que freguen l’agramaticalitat. Es tracta d’una de les primeres traduccions de Carme Gala, publicada originalment el 1982. Més cap al principi de la novel·la que no pas cap al final, la traductora no aconsegueix desfer del tot la intricada gramàtica alemanya en un català que soni natural i que sigui llegidor. A més, en el procés de reedició no s’han cuidat de revisar alguns canvis de normativa que poden sobtar els lectors actuals.
La novel·la de Böll aconsegueix articular tot un conjunt d’opinions oposades amb claredat, estil i, fins i tot, amb força gràcia. A banda de ser un bon llibre, és una lliçó d’història que aconsegueix immergir el lector en la societat alemanya i l’apropa a comprendre els motius de personatges molt diferents. Tot i això, insisteixo, en algunes ocasions la traducció pot dificultar la lectura.
