Víctor Bargiela / @VictorBargiela
S’usa el glotònim lleonès per englobar les varietats romàniques del grup asturlleonès que es parlen a les províncies de Lleó i Zamora. La llengua asturlleonesa s’estén des d’Astúries fins a Miranda de l Douro (Portugal) travessant les dues províncies esmentades. A diferència del que passa a l’estat espanyol, el mirandès compta amb estatus de llengua oficial a Portugal. La llengua asturiana es troba a Lleó i a Zamora en una situació crítica: només queden parlants en la franja més occidental d’aquestes dues províncies i en la zona muntanyenca del nord de la província lleonesa. Són territoris en alt risc de despoblament, amb una orografia abrupta i una demografia envellida i perjudicada.
En aquest marc es va fundar l’any 2011 l’associació cultural Faceira tot prenent el relleu a Facendera pola Llengua. Faceira es dedica a l’estudi, divulgació, protecció i projecció del patrimoni cultural, històric i lingüístic de la província de Lleó. Treballen per donar visibilitat i reconeixement a la llengua lleonesa en el marc de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. A més, des de 2014 organitzen cursos presencials d’iniciació al lleonès, que segueixen omplint totes les places amb gran èxit. Compten amb nombroses publicacions, la majoria de caràcter lingüístic. No obstant, el 2020 van publicar el primer llibre dintre de la col·lecció Bardón, dedicada a la literatura: La fueya rota y outros relatos, de Xairu López.
Xairu López (Llión, 1982) és un enamorat de les lletres i la literatura en llengua lleonesa. En els últims anys ha impartit diversos cursos i tallers d’iniciació al lleonès a municipis de tota la província i fins i tot a Zamora. Com a membre de l’associació cultural Faceira, va publicar Falar con xeitu, un manual pràctic d’iniciació al lleonès. Va aconseguir el primer premi de relat curt del Certame Literariu Astúrica de l’associació La Caleya el 2014.
Xairu López, foto del seu web.
Com el seu nom indica, La fueya rota y outros relatos és un conjunt de vuit relats breus embolcallats en una aura de misteri. Els relats giren entorn de la mort: cadascun d’ells comença amb un assassinat, un suïcidi o un homicidi. Alguns relats tenen un caràcter més detectivesc de novel·la negra, mentre que d’altres indaguen més en els sentiments dels personatges que queden després de la pèrdua. Són relats àgils i vivaços, realment entretinguts.
Tots els relats prenen la província de Lleó o de Zamora com a escenari i en tracten la realitat socioeconòmica. Entre l’acció hi podem trobar un nombrós conjunt de reflexions pessimistes sobre el futur dels joves a la regió, l’emigració o la pèrdua de la cultura local. En el darrer relat, fins i tot es dibuixa la realitat a què s’enfronten les persones homosexuals de l’entorn rural lleonès (al meu gust, el millor relat del recull, amb una trama elaborada i uns personatges complexos i treballats).
Cal destacar especialment la proesa amb què Xairu López desplega un repertori lingüístic format per múltiples dialectes del lleonès. Cadascun dels relats està escrit des de dialectes diferents, amb les formes pròpies de cada comarca de la regió. Hi ha històries en lleonès del Bierzo, en lleonès de Babia, en cabreirès, en senabrès o en paḷḷuezu, el dialecte de les comarques nord-occidentals de Ḷḷaciana i de l’Alt Sil que es reconeix fàcilment gràcies a la che vaqueira, la grafia ḷḷ que acostuma a representar el so de ts a potser. L’ortografia emprada és curosa i respectuosa cap a l’estàndard de l’Academia de la Llengua Asturiana i també cap a l’estàndard de la Real Academia Galega en els dialectes amb trets compartits amb el gallec, com el senabrès, que es parla a la comarca de Senàbria (Zamora). L’autor garanteix un viatge dialectològic i etnogràfic a través de tota la regió asturparlant del sud de la serralada cantàbrica.
