Quan l’estimada mort ens parla de la vida

'Estimada mort', de Ruth Estrada, proposa una experiència teatral terapèutica que ens convida a passar millor el dol i celebrar la vida
Estimada mort

Víctor Bargiela / @VictorBargiela


Estimada mort és una obra teatral dirigida i escrita per Ruth Estrada, que no només és directora i dramaturga sinó que també és una psicòloga especialitzada en el dol i la mort. El projecte neix de la seva experiència personal i professional acompanyant infants, joves i adults en els seus processos de dol durant més de nou anys. Estimada mort busca oferir al públic una perspectiva crítica i conscient sobre la mort, un tema que encara ara, en molts casos, resulta tabú en la nostra societat occidental.

Estimada Mort ha rebut el suport de la beca KINÈTIC del Centre Cívic Parc Sandaru per al desenvolupament de projectes escènics nous o en fase de desenvolupament. La col·laboració entre la Sala Sandaru i el grup de teatre ha inclòs un suport econòmic i l’assessorament tècnic d’un professional de les arts escèniques. L’obra es va estrenar al Centre Cultural La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat i ha culminat el seu procés creatiu amb la representació a la Sala Sandaru de Barcelona.

L’obra explora la complexitat de les emocions humanes en situacions de pèrdua i dol a través de les històries entrellaçades de la Celest i la Paula. La Celest (Assumpció Ortet) és una dona gran que acaba de perdre el marit i sembla que no experimenti cap mena de tristesa ni afectació. Davant la pèrdua aprofita a cruspir-se un pollastre a l’ast sencer, ja que el difunt marit l’hi tenia prohibit. D’altra banda, la Paula (Montse Folgado) és una noia jove que acaba de perdre el seu germà. Convida a casa en Marc (Òscar Ripollés), un noi que s’ha trobat a la biblioteca i és clavat al seu germà mort. Totes dues viuen el dol de formes diferents i mostren dues cares d’un procés prou universal.

S’ofereix una reflexió intensa sobre la naturalesa del dol i la capacitat humana de seguir endavant des de la profunditat d’uns personatges que ens permeten veure l’evolució del dol i la complexitat de les emocions que sorgeixen en aquest procés. Aquesta exploració, intensa a nivell emocional, es veu contrastada amb moments d’humor i tendresa que trenquen la tensió i introdueixen noves perspectives sobre els temes centrals de l’obra. La dramaturga alterna amb gran habilitat l’emoció i la comèdia, amb un joc de contrastos que ens porta del plor a la rialla amb transicions ben estructurades que utilitzen el simbolisme de forma poètica i efectiva. Trobem una barreja de situacions oníriques i vivències quotidianes que ens porten a explorar i fer conscient allò que tenim interioritzat com a ritual.

 

estimada marta 2

 

La interpretació dels actors és sublim i es recolza en un text ben estructurat i uns diàlegs construïts de forma meticulosa. Assumpció Ortet aconsegueix capturar la complexitat emocional de la seva situació amb una actuació natural, transmetent el dolor i la confusió que es produeixen quan es perd un ésser estimat. Impressionen especialment els monòlegs de Montse Folgado i Òscar Ripollés, que aconsegueixen copsar les emocions i matisos dels seus personatges amb precisió i encert. És en aquests monòlegs en què el text s’aixeca a noves alçades per aprofundir en les qüestions més pregones i ens convida a la introspecció.

En la vessant més còmica de l’obra triomfen Marta Genís i Ángel Gávila, amb escenes hilarants que desencadenen la rialla dels espectadors. La seva interpretació precisa i la seva habilitat per als diàlegs còmics aconsegueixen mantenir viva l’atenció del públic. Tots els actors, sense excepció, mostren un ampli registre interpretatiu que els permet transitar amb soltesa del drama a la comèdia en una connexió efectiva amb els assistents.

La Sandaru ens ha ofert una obra d’una qualitat excepcional. Estimada mort és una obra terapèutica: ens convida a entendre la mort des d’una visió polièdrica i celebrar-la. Remou la nostra consciència i qüestiona les creences que teníem assumides per plantejar-nos noves pors. Estimada mort ens acompanya en el dol i ens fa la vida més present en un procés guiat d’introspecció personal. L’obra demostra el potencial transformador del teatre com a eina re reflexió col·lectiva, és impossible sortir de la sala sense renovar l’esperit. Estimada mort captiva i emociona: serà una empremta difícil d’esborrar per al públic que tingui el plaer de veure-la. Esperem que comenci a omplir sales de teatre ben aviat!

Categories
ComèdiaDramaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES