El Ballet Nacional d’Espanya (BNE), sota la direcció de Rubén Olmo, ha fet un gir radical i molt aplaudit en el seu repertori amb Afanador, una obra signada pel coreògraf Marcos Morau que desafia el que tradicionalment es feia al Ballet Nacional. Després de la seva estrena a Sevilla el 2023, l’obra ha arribat a Barcelona, on el Liceu acull aquesta proposta valenta i arriscada que ens transporta a un univers surrealista i aclaparador.
Inspirada en els llibres del fotògraf de moda colombià Ruvén Afanador, Ángel Gitano i Mil Besos, l’obra presenta una visió d’Andalusia que oscil·la entre el que és surrealista i el que és tràgic, reflectint l’estètica flamenca a través d’imatges en blanc i negre. Morau ha aconseguit traslladar aquestes característiques a la coreografia utilitzant una paleta monocromàtica en el disseny de l’escena i el vestuari. Les imatges estàtiques d’Afanador prenen vida a l’escenari mentre s’expandeixen dins del seu propi univers artístic.
En paraules del mateix Marcos Morau: «La mirada surrealista d’Afanador sobre el flamenc és molt semblant a la mirada sobre el món que ha nodrit en aquests anys el meu treball al càrrec de La Veronal: no representar el món que existeix, sinó inventar-ne un de nou.»
Morau, l’estil del qual sembla estar als antípodes del flamenc, s’ha submergit en aquest desafiament coreogràfic amb l’ajuda de Lorena Nogal, Shay Partush,Jon López i Miguel Ángel Corbacho (assistent de direcció del BNE), qui ha estat clau en la traducció del llenguatge corporal de Morau al dels ballarins del BNE. El resultat és un híbrid visual i escènic que barreja allò tradicional i allò contemporani, amb un contrast marcat entre els moviments angulars de Morau i la precisió, determinació i força del flamenc.
El treball del dramaturg Roberto Fratini, col·laborador habitual de Morau, és digne de menció. Fratini ha acompanyat el coreògraf en aquest nou i desafiant terreny del BNE, orquestrant una complexa estructura carregada d’escenes que permet apreciar l’incessant desplegament de cossos, canvis escenogràfics i altres elements que no donen treva a l’espectador, però que s’embalen amb el mestratge que només Fratini és capaç d’articular.
El cos de ball del BNE ha executat la peça amb una precisió impecable, destacant per la simetria i el treball coral. El que sorprèn és com s’han aconseguit endinsar en el llenguatge de Morau, un territori nou per a ells. Els seus torsos, mans i caps, en constant moviment, conviuen amb els peus flamencs en una sinergia atrevida. També hi ha moments espectaculars en què el cos de ball resplendeix, com a l’escena en què la cortina permet gaudir únicament del treball de peus, obrint noves maneres de dibuixar amb la sabata.
Moments com el solo del veterà Francisco Velasco, el duet entre els ballarins catalans Irene Tena i Albert Hernández, i el solo del mateix director Rubén Olmo ofereixen els respirs necessaris en una obra que no cessa en la intensitat. En particular, el duo entre Tena i Hernández es presenta com una de les escenes on la hibridació dels cossos (Morau/flamenc) se sent més integrada. Com sempre, Olmo brilla en el seu solo, un moment carregat de màgia que permet a l’espectador recuperar l’alè abans del crescendo següent.
L’escenografia, dissenyada per Max Glaenzel, i el vestuari de Silvia Delagneau, molt cuidats, en una paleta de blanc i negre, accentuen l’atmosfera de tensió. La composició musical de Cristóbal Saavedra afegeix una capa més de precisió, combinant la base electrònica, de loops infinits, amb percussions que subratllen els moviments i aires més tradicionals creant una atmosfera evocadora que complementa el treball dels ballarins. A més, la il·luminació, dissenyada per Bernat Jansà, i el treball audiovisual de Marc Salicrú afegeixen més elements que fan de l’experiència escènica una vivència intensa des del començament fins al final.
Afanador és una obra que exigeix molt de l’espectador, però també recompensa amb una experiència visceral inoblidable. Tot i que de vegades pot semblar desbordant i esgotadora pel seu ritme vertiginós i la intensitat incessant, aquesta obra desafia les convencions i obre nous camins a la dansa espanyola. És una aposta segura que compta amb una extensa gira a escala mundial i que està veient una recepció molt favorable entre el públic europeu, sovint reticent a les propostes més tradicionals del BNE.
