L’any 1966, l’escriptor Truman Capote (1924-1984), ja aleshores una celebritat per la seva àmplia activitat periodística, com a guionista de Hollywood i en especial per la publicació d’Esmorzar a Tiffany’s (1958), publica la que es considera la seva obra mestra, A sang freda, una novel·la de no-ficció que causarà gran sensació i que mostra un autor en el cim del seu art. L’obra relata el brutal assassinat dels Clutter, una família de grangers d’una petita població a l’estat de Kansas, a mans de dos joves convictes i en llibertat provisional que, convençuts que a casa dels Clutter trobaran diners l’assalten i, frustrats, assassinen els pares i els seus dos fills adolescents.
Quan Capote llegeix la notícia, conscient que ha trobat el tema que busca per la seva nova obra, viatja fins a la petita localitat de Holcomb per investigar sobre el terreny els fets. A l’autor li portarà gairebé set anys i més de sis mil pàgines manuscrites acabar-la. La seva redacció resultarà en un esforç que el consumirà físicament i emocionalment i no la veurà finalitzada fins que la sentència condemnatòria no es compleixi, després de múltiples apel·lacions, revisions i ajornaments. Entrevistarà a desenes de testimonis i personal implicat en la investigació i, el que serà clau per l’èxit de la seva fita, necessitarà endinsar-se en la ment dels dos assassins. Una titànica empresa que el canviarà per sempre.
Gairebé seixanta anys després de la publicació de l’obra, el francès Xavier Bétacourt i el castellonenc Pep Domingo, de nom artístic Nadar, afronten de manera valenta el repte d’explicar-nos la novel·lesca història del procés de creació del llibre i el turment, els dubtes, les dificultats i els triomfs de l’autor que ens va deixar aquesta obra majúscula.
Els autors del còmic mostren una clara voluntat d’acostar-se a la màgia del realisme capotià. És rellevant el joc de miralls que utilitzen per representar la realitat sota diversos angles, inspirats per la narrativa de Capote, que descriu la vida dels diversos personatges de la història en seqüències alternes. Els autors del còmic reconstrueixen el procés creatiu de la novel·la de la mateixa manera.
D’aquesta manera se superposen tres i a vegades fins a quatre plans narratius, que coexisteixen i s’alternen amb tota naturalitat al llarg de la lectura: la investigació sobre el terreny de l’autor i l’ardu camí d’escriptura del llibre, la seva presència com a assessor al rodatge de la pel·lícula produïda de resultes de l’èxit de la novel·la i l’adaptació de seqüències de la pròpia pel·lícula (en exquisit blanc i negre).
Podem destacar la caracterització de l’època i dels seus protagonistes que realitza Nadar, un il·lustrador que exhibeix múscul narratiu en complicades seqüències de diàleg, mantenint l’atenció del lector gràcies a l’intel·ligent ús de plànols que acosten l’obra al món del cinema i al seu evocatiu ús del color. Sorprèn que no dibuixi, en determinades vinyetes, els rostres dels personatges, optant per deixar un espai en blanc.
Respecte al guió, potser caldria una major extensió de pàgines que permetessin desenvolupar millor determinats aspectes de la història, en especial els que resulten de l’íntima relació que el novel·lista va establir amb un dels dos convictes, en Perry Smith, la vida del qual mostra paral·lelismes amb l’artista.
De la mà dels autors coneixerem persones pròximes a Capote, fugaçment representades al còmic però amb un important pes a la història, com ara la Harper Lee, l’escriptora de Matar un rossinyol (1960); la Nelle Babe, personatge de l’alta societat novaiorquesa; l’escriptor Norman Mailer: l’Andy Warhol o el seu gran amor i parella de molts anys, Jack Dunphy, que patirà en primera persona l’egocentrisme de l’autor, víctima de les seves inseguretats i nombroses addiccions.
En definitiva, Truman Capote. Retorn a Garden City, publicada per l’editorial Astiberri en català (amb traducció d’Adriana Plujà) i en castellà (amb traducció de Rubén Lardín) és una obra destacable, que ens deixarà amb molts interrogants i amb ganes de llegir A sang freda, un clàssic de les lletres, per aprofundir en els seus misteris i meravelles i si més no, veure la seva interessant adaptació cinematogràfica, de 1968, dirigida pel Richard Brooks.
