Una de les coses bones de comprar música quan encara no existia Spotify i Internet no havia arribat a totes les llars era que sovint compraves a cegues, sense tenir massa clar què escoltaries. Així va ser com un dia, quan era petit, vaig adquirir un disc d’un grup català que es deia Fabius Cata de qui no n’havia sentit a parlar mai. Va ser en un mercat de carrer, en una d’aquelles parades que venien discos de tota mena. Recordo que vaig demanar referències al venedor i ell em va respondre que no els coneixia, però que com que estava a bon preu, valia la pena arriscar-s’hi.
Ara sé que aquell disc, Poca broma, publicat el 1992, va ser l’únic àlbum d’aquell grup de rock català. A la portada sortien els sis membres del grup: Toni Peláez (veu), Jordi Ribot (guitarra), Josep Aguilera (bateria), Germán Amaya (guitarra) i Miquel Serra (baix). La poca informació que sé d’ells la dec a un article que va publicar Damià Vicens al diari Regió 7, amb motiu de la tornada puntual als escenaris de la formació. Pràcticament, són les úniques dades que es poden trobar a la xarxa.
Uma de les imatges del llibret del disc ‘Poca broma’.
El grup va néixer en una època de plena efervescència del rock català, durant els anys vuitanta i noranta, però no tots van tenir una carrera llarga com altres formacions de referència com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax’n’Busto o, una mica menys, Sau. Malauradament, accedir a tota aquella producció musical, desbordant, no és gens fàcil. A Spotify, per exemple, només es pot escoltar tres de les cançons de Fabius Cata, les més importants, segurament: Porter, M’agrada i M’apunto a tu.
Fa unes setmanes vaig recuperar aquell disc, de casa dels meus pares, i el vaig tornar a escoltar. Em va sorprendre la seva qualitat. Recordo que quan el vaig comprar ja em va agradar molt, però no m’esperava que aquelles cançons continuessin funcionant tan bé. La música no passa mai de moda, però sí que molta d’ella cau en l’oblit. M’hauria agradat que hi hagués hagut més treballs dels Fabius Cata, que la seva música hagués crescut. Eren bons!
