La crida de l’amor

A 'Ànimes honrades', de Grazia Deledda, una noia veu com la seva vida despreocupada d'adolescent canvia quan comença a entrar en la vida adulta

SÍLVIA ROMERO

Grazia Deledda (Nuoro, 1871 – Roma, 1936) és una de les escriptores sardes més reconegudes. Però malgrat el seu reconeixement i la seva qualitat literària, són poques les obres d’aquesta autora que ens hagin arribat amb la corresponent traducció al català. Entre elles cal destacar La mare, publicada a casa nostra el 2009 per Adesiara Editorial. Es tracta d’un drama rural que es mou entre el capellà, l’amant i la mare, i que ens planteja les temàtiques que Grazia Deledda explora, de manera habitual, en el conjunt de la seva obra: la tradició, la religió, i les relacions humanes.

Edicions de la Ela Geminada ha publicat recentment la traducció al català de Maria Mariné d’una obra escrita per una jove Grazia Deledda de tot just vint-i-quatre anys: Ànimes honrades (en castellà ho va fer Ático de los Libros amb traducció d’Elena Rodríguez). La novel·la es va convertir en el seu primer gran èxit i li va obrir les portes del reconeixement literari internacional. La protagonista és Anna, una nena òrfena que viu amb l’àvia i que a la mort d’aquesta, quan la petita té tretze anys, és acollida pel seu oncle matern, en Paolo Velèna. L’home la portarà a viure a la casa familiar, a la població d’Orolà, i allà Anna coneixerà la resta de parents.

 

Grazia Deledda

Grazia Deledda.

 

La trama té lloc a finals del segle XIX, i a través d’aquest procés d’acollida anirem comprovant com evoluciona la nena, com es relaciona i s’adapta a la seva nova i nombrosa família, més ben situada econòmicament del que ella no ha estat mai. També la veurem créixer i convertir-se en una jove madura i treballadora que, als vint-i-un anys, sent la crida de l’amor. Però Ànimes honrades no és, només, aquesta història d’amor. La narrativa de Grazia Deledda va molt més enllà i ens descriu la moralitat d’un món que, avui en dia, ja qualifiquem com a desaparegut. Són uns valors familiars i socials que, exposats en l’època de finals del segle XIX, ens mostren un món en ple procés de transformació.

Maria Mariné va ser la primera traductora de Grazia Deledda al català, proporcionant als lectors una novel·la italiana en un moment en què les traduccions eren vitals a causa de la precarietat de la nostra novel·lística. Per l’altra banda, amb la seva contribució engruixia la llista d’autors estrangers traduïts al català, amb el valor afegit de tractar-se d’una escriptora que havia obtingut el Premi Nobel de Literatura. Aquesta traducció ha estat rigorosament revisada per la traductora Marina Laboreo. Una tasca que permet, al lector actual, una lectura àgil i fluïda en la qual paga la pena submergir-se.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • El senyor Prokhartxin

    Mirades a la condició humana

    L'editorial Cal Carré publica el volum 'El senyor Prokhartxin', que recull dos relats breus de Dostoievski amb traducció de Miquel Cabal.
  • Juan Caballero

    Esperit de postguerra

    'Juan Caballero' és una novel·la d'odi i venjança de Luisa Carnés protagonitzada per un grup de guerrillers que lluiten contra el franquisme.
  • Forat negre

    Quan moren els forats negres

    A 'Forats blancs: Dins de l’horitzó', Carlo Rovelli explica el fenomen que ocorre a l'univers quan els forats negres deixen d'absorbir matèria.
  • Oni Crimen real en el Japón contemporáneo

    La foscor del cor

    El llibre 'Oni. Crimen real en el Japón contemporáneo', de Javiera Vega Tapias, recull quinze crims actuals del Japó des de diferents perspectives.