L’escriptora Nina Bouraoui va néixer el 1967 a Rennes de mare bretona i pare algerià. El pare, provinent de la Petita Cabíl·lia, va ser un alt funcionari internacional del govern algerià i fins i tot va arribar a dirigir el Banc Central d’Algèria. A Un gran señor (Tránsito Editorial amb traducció al castellà de Malika Embarek López) Bouraoui narra els últims dies de vida del seu pare.
La novel·la comença amb l’ingrés del pare al centre mèdic de cures pal·liatives Jeanne-Garnier, un centre de prestigi situat al 15è districte de París. Avança amb la narració d’aquests últims dies amb una combinació entre les històries viscudes en el present i els records i reflexions que aquestes susciten. L’autora presenta una crònica directa sense necessitat de floritures literàries que aconsegueix transmetre les emocions de la protagonista amb sinceritat. Bouraoui manté una prosa elegant que explicita els sentiments i les accions i fa que compartim la seva por, l’angoixa i, especialment, la gratitud cap al pare.
A través d’una narració crua, l’autora construeix una representació vívida i commovedora d’alta intensitat, que arriba al lector no només per la seva càrrega emocional, sinó també per la capacitat de fer-nos sentir part d’aquest últim tram de vida compartit entre pare i filla. En paral·lel, l’autora evoca moments concrets i desendreçats de la seva relació amb ell. A través d’aquests retalls de vivències, aprofundeix en el seu vincle amb Algèria i amb el continent africà.
Nina Bouraoui.
La seva identitat algeriana, així com la connexió emocional amb els paisatges d’Alger, on va passar la seva infantesa, es canalitzen a través de la figura paterna i es mostren en el seu moment més vulnerable. A més de la reflexió sobre les arrels, Bouraoui dedica una part significativa de la narració a parlar de la seva homosexualitat i de les convencions que l’han marcada en clau de gènere. L’autora expressa una profunda gratitud cap al seu pare per la seva capacitat d’acceptar-la i defensar-la, tot i les tensions que això podria haver generat en el seu entorn social i familiar.
Aquest suport incondicional s’explica com un acte de valentia i amor, una mostra d’entendre i cuidar la filla tal com és. Bouraoui no només reivindica així la seva identitat, lligada a una llarga història d’activisme pels drets LGBT, sinó que també subratlla la complexitat de les relacions familiars. Tancar la narració de la mort d’un pare a Un gran señor no només implica l’acomiadament d’una vida, sinó també la culminació d’una història personal, cultural i emocional.
A través d’aquest relat sincer i intens, Bouraoui ens ofereix una visió profunda de la pèrdua i la memòria, així com de l’amor i l’acceptació que podem trobar en les relacions familiars. Més enllà de ser una crònica del comiat, la novel·la esdevé una oda d’amor al pare a través d’una reflexió sobre la identitat i el llegat que permeten l’autora reconciliar-se amb el passat per poder seguir endavant. És una novel·la meravellosa.
