Crisálida (Impedimenta) és la primera novel·la de Fernando Navarro (Granada, 1980), guionista de pel·lícules com Segundo premio, que va guanyar tres premis Goya el 2025. Aquesta faula plena de misteri i sordidesa presenta la comunió entre la natura i l’ésser humà i barreja temes com el salvatgisme, la família o els secrets. La narradora i protagonista es fa dir Nada i és la segona de cinc germans. Ella era una nena amb una vida convencional en una ciutat normal fins que el seu pare va decidir que havien d’abandonar el pis per mudar-se a una tenda de campanya a l’Alpujarra.
Després de diversos mesos en aquest entorn hostil, les condicions extremes els van portar al límit de la bogeria i de la bestialitat, fins que un dia Nada apareix en un sanatori, des d’on explica la seva història. La novel·la comença amb ella despertant en aquesta clínica després de sentir una veu que l’anima a obrir els ulls. Sembla la veu del seu pare, però no pot ser ell, ja que mai es va dirigir a ella amb una paraula mínimament afectuosa i, a més, segons Nada, devia estar podrint-se a dalt a les muntanyes. A la clínica, Nada no pateix malsons i els efectes de la medicació la fan viatjar al passat, a la seva vida d’aïllament i horror.
Fernando Navarro / Foto: Alfredo Arias (Impedimenta).
No pot oblidar la seva vida a la muntanya; de fet, li sembla continuar allà. Així, comença a parlar sobre els seus germans, bruts i salvatges, figures tendres i vulnerables que requereixen el seu afecte; el de la seva mare, silenciosa i del seu pare, erigit en un déu, com quelcom suprem que té l’autoritat. Després d’una introducció sobre qui és Nada, on és i per què, es desenvolupa l’origen de tot, quan al seu pare li va donar per deslligar-se de tot per marxar a la muntanya.
El seu pare sempre havia mentit a tothom, fins i tot a si mateix, per escapar del que l’envoltava, però sobretot d’ell mateix. L’home, que tenia una vida projectada de nen bé de l’Opus fins que va decidir posar punt final a allò per començar uns projectes que li van sortir malament i van aparèixer la solitud, la pobresa i la bogeria. És un relacions públiques que va tenir multitud de feines, que tocava la guitarra i que escrivia poesia i es complementava amb la seva dona, sempre tan callada.
Crisálida és una novel·la d’aprenentatge que conté violència, un toc d’humor i un pòsit tràgic a conseqüència de l’abandonament i les mancances de la protagonista. Navarro sorteja les normes de la llengua per aferrar-se a la més pura expressió de la parla local: en algunes escenes, per exemple, escriu sense signes de puntuació, de manera que la lectura es fa una mica angoixant. De vegades, Nada arriba a un deliri que fa que el lector confongui què és real i què no ho és del tot. Ella vol sortir al món exterior i alhora quedar-se al sanatori. Un llibre que aconsegueix atrapar-te en la seva atmosfera i fer-te sentir la por de la nit i d’aquest pare a la pròpia pell.
