-
L'obra, que es pot veure al Teatre Condal, recupera l'esperit de l'èxit 'Operetta', del mateix director.
-
L’espectacle ofereix una visió èpica dels fets transcendentals que van canviar la història de Catalunya.
-
La mezzosoprano Joyce di Donato és la protagonista d'aquesta versió de l'òpera de Donizzeti.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Després d’una guerra i de la caiguda d’un govern dictatorial, per norma general sempre s’esdevenen una sèrie de judicis per determinar i castigar culpabilitats. Tot i que això no passa a tot arreu (la Transició a Espanya, per exemple, ha estat molt benèvola amb l’anterior règim), sí que va succeir a Alemanya després de la caiguda de Hitler, no només pels coneguts judicis de Nuremberg, sinó també per un exhaustiu procés de desnazificació que pretenia purgar el país de tots aquell que van ser còmplices del Tercer Reich i alhora engegar un procés.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
-
Excel·lent repartiment, direcció orquestral de primer nivell i gran posada en escena.
-
L'actor Carles Martínez interpreta els dos personatges en un espectacle dirigit per Frederic Roda.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
L'obra, que es pot veure al Teatre Condal, recupera l'esperit de l'èxit 'Operetta', del mateix director.
L’espectacle ofereix una visió èpica dels fets transcendentals que van canviar la història de Catalunya.
La mezzosoprano Joyce di Donato és la protagonista d'aquesta versió de l'òpera de Donizzeti.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Després d’una guerra i de la caiguda d’un govern dictatorial, per norma general sempre s’esdevenen una sèrie de judicis per determinar i castigar culpabilitats. Tot i que això no passa a tot arreu (la Transició a Espanya, per exemple, ha estat molt benèvola amb l’anterior règim), sí que va succeir a Alemanya després de la caiguda de Hitler, no només pels coneguts judicis de Nuremberg, sinó també per un exhaustiu procés de desnazificació que pretenia purgar el país de tots aquell que van ser còmplices del Tercer Reich i alhora engegar un procés.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Imagino que quan un director o dramaturg pensa en representar Shakespeare, el primer que ha decidir és si vol fer una versió absolutament fidel al text original o bé es prendrà certes llicències. Després suposo que rumiarà si vol situar l’obra en el seu context o bé prefereix fer una adaptació moderna. Les grans obres de Shakespeare més o menys tothom les coneix, així que potser pot resultar engrescador introduir-hi certes variables per a guanyar-se la complicitat del públic o bé per a resultar ocurrent o simpàtic. Reconec que sóc una persona amb.
Excel·lent repartiment, direcció orquestral de primer nivell i gran posada en escena.
L'actor Carles Martínez interpreta els dos personatges en un espectacle dirigit per Frederic Roda.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.