-
Manel Haro / @manelhc La companyia Frog porta al Versus Teatre Qui a casa torna, obra del dramaturg britànic Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura al 2005, que dirigeix en aquesta ocasió Salvador Esplugas. L’escenari es converteix en una casa de Londres on hi viu una família d’homes: el pare, vell, ple de manies, malcarat; els dos fills, un que sembla a punt d’esclatar en tot moment ofegat per l’ambient asfixiant de la casa, i l’altre, aficionat a la boxa, que sembla que va més a la seva; finalment, el tiet, el germà del pare, un home cabal, però.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carmen Machi puja a l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia per posar-se en la pell d’una Helena de Troia que vol dir la seva d’una vegada per totes. Farta de ser una de les dones més menyspreades de la història per haver provocat la guerra de Troia després de deixar el seu marit Menelao i haver marxat amb Paris, a qui estimava, ara es vol defensar. Davant d’ella té a Zeus -el seu pare, que no el veiem- i al públic. Helena ja no és una dona jove, sinó que ha estat condemnada.
-
L'ex de Martes y Trece porta al Teatre Condal de Barcelona el seu espectale 'De verden cuando'.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Els clàssics estan també per ser renovats, fins i tot els mites grecs. Per això, personatges com Orfeu i Eurídice han donat tant de sí en la cultura d’Occident. Una versió molt personal d’aquest mite és la que va fer l’escriptor italià Claudio Magris a Vostè ja ho entendrà (Edicions de 1984), deu anys després de la mort de la seva dona. Magris li dona la volta a la història i se centra en el patiment d’Eurídice, que ara roman reclosa en l’hades d’una casa de repòs. Orfeu s’enfonsa en les tenebres per rescatar-la,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A vegades la convivència i l’amistat són més fràgils del que sembla. Així almenys s’entendria que un sopar entre amics i família que comença amb abraçades i bon rotllo acabi amb retrets i atacs personals. I perquè això passi, només fa falta una petita espurna, una confusió, una broma, un comentari fora de lloc. Sobre l’escenari tenim un piset de Ciutat Vella on viuen el matrimoni del Pere (Xavi Mira) i la Isabel (Sandra Monclús). Tenen fills, semblen feliços, els dos tenen les feines que els hi agraden i acaben de preparar un.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal? Entre tots ells, el periodista que modera el debat.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La tardor està portant als teatres de Barcelona autentiques joies. Si fa uns dies parlava d’Una jornada particular al Teatre Gaudí Barcelona, de la reposició d’Operetta al Teatre Victòria i de Ruddigore o la nissaga maleïda al Club Capitol, avui toca parlar d’una nova delicatessen. Es tracta d’Oleanna, l’obra de David Mamet, dirigida per David Selvas, que es pot veure fins el 2 de desembre al Teatre Romea. Ramon Madaula és John, un professor universitari d’aquells que a primera vista és exemplar: té un discurs coherent, es mostra proper als alumnes, disposat a.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Gaudí Barcelona acull fins el proper 28 d’octubre la versió teatral d’Una jornada particular, pel·lícula d’Ettore Scola que va estrenar l’any 1977, i que ara es pot veure al TGB en l’adaptació de Rodolf Sirera i amb direcció de Rafael Calatayud. Sobre l’escenari només tres intèrprets: un home angoixat, que viu sol i que, a més, transmet una profunda sensació d’aflicció; una dona amb quatre fills, casada amb un patriota, un fervorós seguidor de Franco; i la portera de la comunitat on viuen els dos, també patriota i tafanera. L’obra comença.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Falta poc més d’un any perquè s’arribi al centenari del naixement de la bailaora Carmen Amaya (1913-1963), però al Teatre Goya de Barcelona ja ha començat l’homenatge a una artista que va néixer al deprimit barri de barraques del Somorrostro i que va arribar a actuar a la Casa Blanca, convidada pel llavors president d’Estats Units, Franklin Roosevelt. El que l’espectador veurà és el muntatge que la companyia Trànsit Dansa, encapçalada per la coreògrafa Maria Rovira, ja va estrenar al darrer Festival Grec en dues funcions, però que ara es queda tot el.
Manel Haro / @manelhc La companyia Frog porta al Versus Teatre Qui a casa torna, obra del dramaturg britànic Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura al 2005, que dirigeix en aquesta ocasió Salvador Esplugas. L’escenari es converteix en una casa de Londres on hi viu una família d’homes: el pare, vell, ple de manies, malcarat; els dos fills, un que sembla a punt d’esclatar en tot moment ofegat per l’ambient asfixiant de la casa, i l’altre, aficionat a la boxa, que sembla que va més a la seva; finalment, el tiet, el germà del pare, un home cabal, però.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carmen Machi puja a l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia per posar-se en la pell d’una Helena de Troia que vol dir la seva d’una vegada per totes. Farta de ser una de les dones més menyspreades de la història per haver provocat la guerra de Troia després de deixar el seu marit Menelao i haver marxat amb Paris, a qui estimava, ara es vol defensar. Davant d’ella té a Zeus -el seu pare, que no el veiem- i al públic. Helena ja no és una dona jove, sinó que ha estat condemnada.
L'ex de Martes y Trece porta al Teatre Condal de Barcelona el seu espectale 'De verden cuando'.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Els clàssics estan també per ser renovats, fins i tot els mites grecs. Per això, personatges com Orfeu i Eurídice han donat tant de sí en la cultura d’Occident. Una versió molt personal d’aquest mite és la que va fer l’escriptor italià Claudio Magris a Vostè ja ho entendrà (Edicions de 1984), deu anys després de la mort de la seva dona. Magris li dona la volta a la història i se centra en el patiment d’Eurídice, que ara roman reclosa en l’hades d’una casa de repòs. Orfeu s’enfonsa en les tenebres per rescatar-la,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A vegades la convivència i l’amistat són més fràgils del que sembla. Així almenys s’entendria que un sopar entre amics i família que comença amb abraçades i bon rotllo acabi amb retrets i atacs personals. I perquè això passi, només fa falta una petita espurna, una confusió, una broma, un comentari fora de lloc. Sobre l’escenari tenim un piset de Ciutat Vella on viuen el matrimoni del Pere (Xavi Mira) i la Isabel (Sandra Monclús). Tenen fills, semblen feliços, els dos tenen les feines que els hi agraden i acaben de preparar un.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal? Entre tots ells, el periodista que modera el debat.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La tardor està portant als teatres de Barcelona autentiques joies. Si fa uns dies parlava d’Una jornada particular al Teatre Gaudí Barcelona, de la reposició d’Operetta al Teatre Victòria i de Ruddigore o la nissaga maleïda al Club Capitol, avui toca parlar d’una nova delicatessen. Es tracta d’Oleanna, l’obra de David Mamet, dirigida per David Selvas, que es pot veure fins el 2 de desembre al Teatre Romea. Ramon Madaula és John, un professor universitari d’aquells que a primera vista és exemplar: té un discurs coherent, es mostra proper als alumnes, disposat a.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Gaudí Barcelona acull fins el proper 28 d’octubre la versió teatral d’Una jornada particular, pel·lícula d’Ettore Scola que va estrenar l’any 1977, i que ara es pot veure al TGB en l’adaptació de Rodolf Sirera i amb direcció de Rafael Calatayud. Sobre l’escenari només tres intèrprets: un home angoixat, que viu sol i que, a més, transmet una profunda sensació d’aflicció; una dona amb quatre fills, casada amb un patriota, un fervorós seguidor de Franco; i la portera de la comunitat on viuen els dos, també patriota i tafanera. L’obra comença.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Falta poc més d’un any perquè s’arribi al centenari del naixement de la bailaora Carmen Amaya (1913-1963), però al Teatre Goya de Barcelona ja ha començat l’homenatge a una artista que va néixer al deprimit barri de barraques del Somorrostro i que va arribar a actuar a la Casa Blanca, convidada pel llavors president d’Estats Units, Franklin Roosevelt. El que l’espectador veurà és el muntatge que la companyia Trànsit Dansa, encapçalada per la coreògrafa Maria Rovira, ja va estrenar al darrer Festival Grec en dues funcions, però que ara es queda tot el.