Marta Planes. Lleida / @martaplanes La dona pèl-roja, d’Ohran Pamuk, explica la història de Cem, un jove turc de classe mitjana que als anys 80 accepta una feina com a aprenent de pouaire en un poblet dels afores d’Istanbul. El seu pare ha abandonat la família i Cem necessita els diners per poder continuar estudiant. S’estableix, durant aquell estiu, una relació paterno-filial entre el mestre Mahmut i Cem. “Si vols ser un bon aprenent, hauràs de ser com un fill, per mi”, li diu el mestre. I és que la relació de confiança és indispensable en una feina.