Albert Mena. Barcelona La contradicció és un element essencial en l’obra de Franz Kafka. La recepta és simple: mostrar un fet senzill (“Olga va riure”); afegir el seu oposat per indicar que potser aquest fet senzill formava part de quelcom complex (“Però si no ric”); informar de les emocions d’altres personatges implicats en aquest fet senzill per a completar-lo (“va preguntar K. enutjat”); l’acció posterior indica el contrari al que estableix les paraules (“i va seguir rient”), generant dubtes sobre la intenció dels seus autors. I així, interminablement. El castell, darrera novel·la inacabada de Kafka, és un exemple paradigmàtic.