Mario Gas

  • La isla del aire

    ‘La isla del aire’, un viatge al nostre interior

    L'obra d'Alejandro Palomas, amb direcció de Mario Gas, porta al Romea una família de cinc dones que s'enfronten a la veritat i als secrets que oculten.
  • pedro paramo

    ‘Pedro Páramo’ converteix el Romea en Comala

    Mario Gas dirigeix l'adaptació que ha fet Pau Miró de l'obra de Rulfo amb la interpretació de Vicky Peña i Pablo Derqui.
  • Ciceró reviu al Teatre Romea

    Mario Gas dirigeix ‘Viejo amigo Cicerón’, obra sobre l'orador romà escrita per Ernesto Caballero i protagonitzada per Josep Maria Pou..
  • ‘Humans’, una conflictiva trobada familiar al Romea

    Mario Gas dirigeix l’obra de Stephen Karam on una família que es reuneix per Acció de Gràcies acaba intercanviant secrets i retrets.
  • Incendios, Mario Gas, Wajdi Mouawad, Teatre Goya

    Mario Gas dirigeix al Goya ‘Incendios’ de Wajdi Mouawad

    L’obra parla de fatalitat, silencis, secrets familiars, però també és una elecció decidida pel perdó i les ganes de viure.
  • Un duel entre dos filòsofs al Teatre Romea

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Romea acull, fins l’11 de desembre, una proposta arriscada i estimulant, El filósofo declara, un text del prestigiós escriptor mexicà Juan Villoro. L’obra està dirigida per un altra mexicà, Antonio Castro, i els intèrprets són Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordí Andújar. En teoria l’obra ens presenta l’enfrontament entre dues persones, dos filòsofs, que es coneixen des de la joventut i que són amics, enemics i contrincants alhora. El text explora les interioritats del món acadèmic i els perills d’una intel·ligència brillant que s’alimenta a ella mateixa,.
  • Un viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.