Superació

  • Clarice Tartufari

    Vida d’una mestra

    'La maestra', de Clarice Tartufari, ens parla d'una noia humil que lluita per sortir de la pobresa tot i les enormes dificultats.
  • La mecànica de l’aigua de Silvana Vogt

    Ella sí que sap bordar

    Edicions 1984 publica ‘La mecànica de l’aigua’, de Silvana Vogt, un text altament líric i amb un fort component autobiogràfic.
  • El dia que va morir david bowie Sebastia Portell def

    Una novel·la que es folla les idees

    A ‘El dia que va morir David Bowie’, de Sebastià Portell, un protagonista que s’autodestrueix mira d’acceptar qui és.
  • ‘100 metros’, el primer drama del tàndem Rovira-Elejalde

    Marcel Barrena dirigeix la cinta que explica la història de Ramón Arroyo, malalt d’esclerosi múltiple que va fer un Ironman.
  • La vida és bella, després de tot

    El pianista britànic James Rhodes explica a ‘Instrumental’ com li va canviar la vida haver patit abusos sexuals quan era petit.
  • Delphine de Vigan Els dies sense fam

    Una novel·la de supervivència

    Patricia Tena. Barcelona Delphine de Vigan, autora de Res no s’oposa a la nit (Anagrama/Edicions 62) va publicar a França el 2001 la seva primera novel·la, Els dies sense fam, una obra inspirada en la seva pròpia experiència amb l’anorèxia. Per tal d’ocultar la seva identitat i la de la seva família, la va signar amb el pseudònim de Lou Delvig. Ara, uns quants anys després i amb molta més confiança en si mateixa, recupera la seva opera prima i el seu nom. Els dies sense fam (Edicions 62 en català amb traducció de Pau Joan Hernández i Anagrama en.
  • fernando mogena el espiritu del samurai (1)

    Fernando Mogena, un esportista d’elit que lluita contra l’ELA

      Patricia Tena. Barcelona A Fernando Mogena, un guàrdia civil esportista d’elit, li van diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que provoca una paràlisi muscular progressiva. Tenia només trenta anys i un persistent dolor a l’espatlla el va portar al metge. Després de diverses consultes i proves, un especialista amb molt poc tacte li va dir que no hi havia cura per aquesta malaltia, que moriria i que, amb una mica de sort, en deu anys estaria en una cadira de rodes. Ell, que era molt jove i que dedicava part de la seva.