Salvo Montalbano no fa vacances

A 'Foguerada d'agost', d'Andrea Camilleri, el famós comissari ha d'investigar el cadàver d'una adolescent amagat en un bagul
Sicilia

Marta Planes. Lleida / @martaplanes


En aquesta desena aventura del comissari Salvo Montalbano, Foguerada d’agost (Edicions 62/Salamandra), s’ha d’enfrontar a un crim que ningú més és capaç de resoldre. En aquesta ocasió, l’acció transcorre en plena canícula. La calor asfixiant del mes d’agost sacseja Sicília però Montalbano no es pot prendre vacances i és la seva eterna parella Livia qui es desplaça a Vigata, al costat d’uns amics, per poder passar uns dies junts. Els amics que l’acompanyen s’instal·len a uns pocs quilòmetres de Marinella, en una solitària caseta davant de la platja que de seguida es revelarà com la pitjor elecció possible, ja que sembla maleïda per una sèrie de plagues i desgràcies. La més notable és la desaparició del fill del matrimoni, l’entremaliat i consentit Bruno, la recerca conduirà al comissari a un macabre descobriment: el cadàver d’una adolescent amagat en un bagul.

Als que no hagin llegit cap novel·la protagonitzada per Salvo Montalbano, advertir-los que es trobaran una història negra de trama depurada, que funciona com un engranatge perfecte, protagonitzada per un comissari poc convencional, que es deixa guiar pel seu instint i que sedueix per la seva immensa humanitat. Al seu voltant, una galeria de fidels i peculiars personatges secundaris les intervencions dels quals constitueixen puntualment un contrapunt còmic a les sòrdides investigacions de Montalbano: els seus entranyables companys de feina (Gallo, Fazio, Cattarella), el doctor Pasquano, forense rondinaire però sempre encertat, el jutge Tommaseo… Això sí, aconsellar-los que llegeixin la novel·la amb l’estómac ple, ja que les minucioses descripcions dels menjars del comissari (tant els de la trattoria d’Enzo com els que li prepara la seva fidel assistenta Adelina) desperten la gana a qualsevol.

Per als habituals de Camilleri, aquesta última entrega segueix en l’evolució del personatge, una mica més malenconiós i preocupat per la seva edat, i que potser per aquest motiu o potser per la influència de la calor sufocant, per primera vegada li és infidel a Livia. Les referències a la màfia són cada vegada més explícites i la denúncia de la corrupció política més contundent. Els empresaris de sector de la construcció són els que queden més retratats, tant per la vulneració de la llei de costes que suposa el xalet on s’allotgen els amics de Livia com pel cas de la mort d’un obrer àrab per falta de les mesures de seguretat oportunes en una obra. En conclusió, una novel·la relaxant i entretinguda, però no per això incompatible amb interessants i profundes reflexions, que deixa al lector un gust agredolç, com la vida mateixa.

Categories
LLIBRESNovel·la negra / Thriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES